Ordino.- La societat andorrana és molt conscient de la importància de protegir el medi ambient i els espais naturals. De fet, volen que pel 2050 la preservació de la natura estigui entre cella i cella de les polítiques públiques. Aquesta és una de les conclusions que s'extreuen del procés participatiu 'Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia'. Les conclusions d'aquest treball, iniciat l’octubre del 2025, s'han presentat aquest dimarts a l'Auditori Nacional i ha permès conèixer que els ciutadans volen que el 2050 s'hagi aconseguit el procés de descarbonització, es protegeixi el medi natural i es prioritzi el medi ambient per sobre de la competitivitat econòmica.

"La protecció del medi ambient és unitària i absoluta", ha anunciat la presidenta del Comitè rector del procés participatiu, Elisenda Vives. "La ciutadania vol pel 2050 haver prioritzat el medi ambient per sobre de la competitivitat econòmica", ha assenyalat Vives. Alhora els ciutadans, són conscients que cal preservar el sector primari i cal limitar les contaminacions.

Des del punt de vista energètic, la societat valora que pel 2050 "s'hagi aconseguit la sobirania energètica a través de les energies renovables i amb respecte cap al medi", ha anunciat la responsable del procés. "Volen que hi hagi prioritat pel medi natural i hi ha d'haver un accés per a tothom d'aquesta energia", ha agregat. També demanen que s'hagi complert el procés de descarbonització.

Tanmateix, es demana que la cohesió social ha de prevaldre per sobre de competitivitat econòmica, s'han de fomentar condicions laborals dignes, disposar d'habitatge assequible i que els salaris s'ajustin a la realitat d'acord amb les condicions de vida. "Es voldria que pel 2050 es pogués garantir habitatge digne sense contradir la propietat privada, posar fi a l'especulació, que els preus dels habitatges s'ajustin al mercat i s'hauria de destinar un 25% del salari als lloguers", ha relatat Vives. Paral·lelament, del procés participatiu s'extreu la idea de "limitar la construcció excessiva" i "preservar els espais naturals i mantenir un estil arquitectònic integrat" ha concretat Vives.

Pel que fa al model sanitari, Vives ha explicat que els habitants del Principat volen un model "preventiu". La ciutadania reclama que s'executin "eines que permetin un sistema sanitari on la prevenció sigui la part central i que hi hagi accessibilitat per a tothom", ha comunicat Vives.

En diversificació i transformació econòmica, volen que es promogui una diversificació, però també que respecti els sectors tradicionals, com les finances, és a dir mantenir el model fiscal actual, i també el turisme. De totes maneres, per aquest últim, es vol que el turisme "no sigui massiu i estigui interessat en el medi ambient i en la cultura", ha esmentat Vives. A més, tornen a deixar clar que la transformació econòmica "ha d'estar supeditada al medi ambient". Quant a la transformació digital, consideren que el país s'ha de digitalitzar, però reclamen que sigui inclusiu, no es produeixin bretxes digitals i, sobretot, hi hagi "marcs reguladors per evitar injustícies", ha detallat Vives.

També hi ha molta conscienciació pel que fa a la mobilitat. Per una banda, es demana que en una distància de 15 minuts d'un lloc a un altre es puguin trobar tots els serveis necessaris per a la població. Per una altra banda, "es necessiten solucions per la mobilitat amb una millora del transport col·lectiu", ha comentat la presidenta.

Finalment, en temes culturals i d'educació, la ciutadania insta que per d'aquí a 24 anys hi hagi un acompanyament de les tradicions, història, gastronomia i de l'idioma davant els nouvinguts i que la programació cultural estigui orientada al consum intern i que es faci servir com una eina de cohesió social. Pel que fa al sistema educatiu, s'exigeix que integri, sigui de qualitat, inclusiu i en català a tots els sistemes. També es demana que el cost per finançar estudis universitaris fora del Principat pugui ser igual que el cost d'estudiar en el país.

"No són consultes, tenen l'objectiu d'incidir en el disseny de les polítiques públiques", ha valorat el cap de Govern, Xavier Espot en el seu discurs. Espot ha deixat clar que les conclusions no són un "exercici teòric", sinó que és una "base valuosa per fer polítiques públiques". Per aquest motiu, el cap de Govern ha asseverat que "a partir de demà el resultat d'aquest treball també forma part del contracte que tenim subscrit amb la ciutadania".

Davant la premsa, Espot ha afirmat que no l'han sorprès les conclusions del procés participatiu i també ha manifestat que algunes suposen un repte perquè s'ha de mirar com han "d'encaixar". "Si tu vols un sistema públic de qualitat, vols una educació de qualitat o d'excel·lència fins i tot, vols un transport públic gratuït i cada cop millor, vols un habitatge digne per tothom, però també no vols que s'apugin els impostos, això és el que deia abans de la quadratura del cercle i aquí és on tenim tot el repte com a responsables polítics. Com aconseguim combinar tots aquests objectius quan a vegades alguns d'aquests objectius entre ells poden contradir-se", ha argumentat el cap de Govern. "Amb imaginació i amb certes renúncies i sacrificis, jo crec que això és possible", ha acabat declarant Espot.

Una de les dades negatives d'aquest procés participatiu és que els ciutadans han puntuat amb una nota d'un 3 l'impacte de la presa de decisions adoptades pels polítics. Espot ha explicat que es queda amb aquesta nota i s'ha compromès a tirar endavant les conclusions, però també ha volgut treure ferro a l'assumpte, afirmant que la desafecció política "no és només un fenomen a Andorra".

Tanmateix, ha mencionat que s'ha obtingut una bona nota en tirar endavant el procés participatiu. Després, davant els mitjans de comunicació, Espot ha manifestat que en altres processos participatius el Govern ha demostrat que ha complert amb les exigències dels habitants. "Tampoc tenim tants antecedents d'exercicis com aquests i els que tenim, que són processos participatius en aspectes molt puntuals, com per exemple amb el transport públic, jo crec que podem demostrar que realment les propostes que es van fer en aquest procés participatiu s'han implementat. Per tant, com que mai hem fet un procés d'aquest calat, crec que també hem de donar un marge de confiança", ha narrat.

"És l'Andorra on em vull jubilar, és l'Andorra que vull tenir quan em jubili", ha lloat el síndic General, Carles Ensenyat, sobre les conclusions. Ensenyat també ha felicitat i ha agraït la implicació dels ciutadans perquè el procés suposa "un triomf col·lectiu de la societat andorrana". El síndic també ha fet esment que ara la pilota està a la teulada dels polítics i de les institucions. "Ens toca a nosaltres recollir aquest guant", ha assegurat, tot afegint: "Ens toca estar a l'altura, tenim una responsabilitat perquè això sigui una realitat".

Les conclusions estan obertes al públic i es poden consultar mitjançant un codi QR a la pàgina web Visc.ad o a les biblioteques públiques.