Així ho confirma una nova edició del World Happiness Report, que torna a situar els països nòrdics al capdavant del rànquing mundial de felicitat.

L’estudi, que analitza més de 140 països, no es basa exclusivament en variables econòmiques. El seu punt de partida és la percepció dels ciutadans sobre la seva pròpia vida, però aquesta es correlaciona amb diversos indicadors que tenen una clara lectura econòmica i institucional.

El rànquing es construeix a partir de sis grans variables que, en conjunt, dibuixen el nivell de desenvolupament real d’un país, el PIB per càpita, el suport social, l'esperança de vida saludable, la llibertat individua, la generositat i la percepció de corrupció.

A diferència d’altres indicadors macroeconòmics, aquest model introdueix una dimensió qualitativa: no només importa quant es produeix, sinó com es viu.

Els resultats d'enguany confirmen una tendència consolidada en els darrers anys amb Finlàndia, Dinamarca i Islàndia com els països més feliços del món. Els països nòrdics concentren bona part del lideratge gràcies a una combinació d’alts ingressos, serveis públics eficients i un elevat nivell de confiança social. En termes econòmics, es tracta de models amb una forta redistribució, però també amb una alta productivitat.

Pel que fa als nostres veïns, França es manté al voltant de la trentena posició, amb bons indicadors en salut i renda, però amb dèficits en confiança institucional i cohesió social. Espanya presenta un comportament similar, també fora del top 20, malgrat tenir una qualitat de vida elevada en termes climàtics, culturals i sanitaris.

On se situaria Andorra en el rànquing mundial de felicitat?

Andorra no figura oficialment al World Happiness Report, però si s’apliquessin els mateixos criteris que utilitza l’informe, el país podria situar-se en una posició competitiva dins del rànquing global.

Ara bé, la pregunta no és tant si Andorra seria “feliç”, sinó en quins factors destacaria i en quins quedaria per darrere.

Si es prenen com a referència els sis indicadors de l’estudi, Andorra presentaria alguns avantatges clars, el PIB per càpita és un dels més alts d’Europa, l'esperança de vida se situa entre les més altes del món, els nivells de criminalitat són molt baixos i tenim un entorn natural i qualitat ambiental, un dels factors que influeixen directament en el benestar percebut. Aquests elements acostumen a situar els països en la part alta del rànquing. En aquest sentit, Andorra podria competir amb països del top 20.

Ara bé, no tot són termes positius. Hi ha factors que podrien penalitzar la posició d’Andorra:com un suport social desigual amb una societat amb molta població estrangera i rotació elevada que genera menys arrelament, un altre punt clau és l'accés a l’habitatge, una de les principals preocupacions actuals, amb impacte directe en la percepció de benestar i finalment hi ha una percepció d’oportunitats complicada ara mateix, especialment entre joves i treballadors de sectors amb salaris més baixos.

Aquests elements, que no sempre apareixen en les estadístiques macroeconòmiques, són clau en la valoració subjectiva de la felicitat.

L’exercici d’imaginar Andorra dins del rànquing no és només anecdòtic. Posa sobre la taula un debat de fons: quin model de creixement es vol prioritzar.

Els països que lideren el rànquing no només acumulen riquesa, sinó que han aconseguit equilibrar desenvolupament econòmic, cohesió social i confiança institucional.

Andorra, en canvi, es troba en un moment de canvi. Té els fonaments per situar-se entre els països amb més qualitat de vida, però també tensions internes que condicionen aquesta percepció.