Andorra la Vella.- El PIB per càpita real, calculat a partir de la sèrie de base 2010, arriba el 2024 als 34.471 euros, xifra que representa un increment de l’1,5% respecte a l’exercici anterior. Aquest valor supera el registre del 2023 (33.972 euros), tot i que es manté lleugerament per sota del nivell del 2022 (34.542 euros). El diferencial entre el creixement del PIB real (+3,8%) i el del PIB per càpita (+1,5%) s'explica principalment pel dinamisme demogràfic; l’augment de la població resident modera el creixement de la renda mitjana per habitant malgrat el notable impuls de la producció agregada. Aquest cicle expansiu ha permès assolir taxes de creixement molt significatives, on destaquen especialment les aportacions del sector de la construcció (+13,9%), el de les activitats professionals, científiques i tècniques (+12,3%) i el de l’Administració pública, educació i salut (+10,6%).

La millora de la situació econòmica ha vingut acompanyada d’un alleujament de l’endeutament públic total, que l’any 2024 s’ha situat en 1.229 milions d’euros, una quantitat equivalent al 32,9% del PIB. Es va arribar al sostre màxim d’endeutament l’any 2021, quan es va situar en 1.366 milions d’euros (un 48,6% del PIB). A partir d’aleshores, ja sigui en valor total com percentualment (endeutament respecte del PIB), l’administració pública ha aconseguit rebaixar el volum total dels passius, que conjuntament amb la millora de l’economia en general fa que l’import total compromès respecte del PIB sigui cada cop més baix.

El sistema bancari andorrà presenta un elevat grau de fortalesa, caracteritzat per una elevada solvència i liquiditat, resultat de les polítiques de prudència que històricament han implementat les entitats bancàries respecte d’altres entitats europees. Un dels indicadors que millor reflecteix aquesta moderació és el càlcul de la rendibilitat sobre recursos propis, més conegut com ROE. Per a l’any 2024, el ROE del sistema bancari andorrà s’ha situat en l’11,1%, una ràtio superior al registrat el 2023 (10,8%) i també al de l’any 2022 (7,6%). Aquesta evolució indica una millora sostinguda en la rendibilitat financera, resultat d’un increment en la capacitat de generar beneficis en relació amb el patrimoni net. El comportament creixent del ROE s’ha vist avalat pel bon comportament dels mercats financers aquests darrers anys, una gestió més eficaç dels recursos propis i un augment de l’eficiència en la creació de valor per part de les entitats financeres.

Una part molt important en l’estabilitat interna de qualsevol país són tots els punts relacionats amb la pobresa i l’exclusió social. En aquest àmbit, l’indicador de persones en risc de pobresa o exclusió social, per a l’any 2024, se situa en el 16,4% de la població total del Principat, dades lleugerament superiors a les dels anys 2023 (13,6%) i 2022 (13,3%). Si no es tenen en compte els ingressos provinents d’ajuts i prestacions socials que reben les famílies, la xifra creix fins al 20,7% l’any 2024, dada superior al 20,6% de l’any 2023 i del 20,2% assolit l’any 2022. El percentatge de persones amb carències materials i socials greus se situa en el 5,0% i els habitants que viuen en llars amb baixa intensitat laboral ‒totes aquelles on els adults treballen menys del 20% de les hores potencials de treball‒ descendeixen fins a l’1,4% per a l’any 2024. Si ho comparem amb els anys anteriors, els dos indicadors han divergit, ja que l’any 2023 dites variables van situar-se en el 7,3% i l’1,9%, respectivament, i l’any 2022, després dels efectes de pandèmia de la COVID-19, van situar-se en el 7,8% i l’1,7%.

El mercat laboral mostra signes d’estancament. L’any 2024 hi ha un retrocés en la participació laboral en què conflueixen factors conjunturals, com la desacceleració en la creació d’ocupació, i factors estructurals, com els canvis en el model productiu i el progressiu envelliment de la població. Tots aquests factors expliquen que durant el període 2022-2024 la taxa d’activitat hagi disminuït en -0,2 punts, fins a representar de mitjana el 84,2% de la població activa. El 2024, la taxa d’atur s’ha situat en un 1,5%, dada que continua amb la tendència dels últims anys, amb percentatges per sota del 2%, fet que reflecteix un mercat laboral extraordinàriament tensionat, caracteritzat per una elevada demanda de treball i una disponibilitat molt limitada de mà d’obra. Aquesta situació, si bé indica una ocupació gairebé plena, també pot comportar pressions salarials, dificultats de les empreses per cobrir vacants i un risc de sobreescalfament econòmic.

Per la seva banda, els treballadors més joves (d’entre 15 i 24 anys) s’han beneficiat de l’increment de la demanda de mà d’obra. La taxa d’atur d’aquest grup d’edat s’ha rebaixat fins al 5,6% per a l’any 2024, la qual cosa suposa una millora notable si ho comparem amb els anys anteriors: 2023 (5,9%) i 2022 (10,1%). Si ens centrem en aquells joves que no estudien ni treballen, l’any 2024 van constituir el 2,7% de la població d’entre 15 i 29 anys, dada que millora, ja que l’any anterior equivalia al 2,8% i el 2022 al 3,5%.

Una de les característiques del mercat laboral andorrà és la baixa taxa d’atur. En els darrers tres anys el nombre de desocupats en relació amb la població activa s’ha situat en l’1,5% de mitjana, percentatge força estable en els últims temps. Però, dins del nombre total d’aturats, cal prestar més atenció a la taxa d’atur de llarga durada —persones en situació de desocupació durant dotze mesos o més—. Aquest indicador ha mostrat una notable estabilitat sense variacions significatives en els anteriors exercicis, situant-se l'any 2024 en un 0,2% de la població activa. Aquesta dada consolida la tendència dels anys 2023 i 2022, quan el percentatge va ser del 0,1% i el 0,4%, respectivament, confirmant un escenari de plena ocupació estructural.

El mercat laboral mostra signes de fortalesa. La creació de nous llocs de treball, recolzada principalment en els sectors de la construcció, l’hoteleria, les activitats immobiliàries i els serveis empresarials, ha impulsat el nombre d’assalariats durant l’any 2023 un +4,4%. Aquest increment de la força de treball ha repercutit positivament en la taxa d’activitat, que durant el període 2021-2023 ha crescut 0,7 punts, fins a representar de mitjana el 84,4% de la població activa. El 2023, la taxa d’atur s’ha situat en un 1,5%, la dada més baixa dels últims cinc anys, sobretot si ho comparem amb el màxim assolit l’any 2021 amb un 3,3%.

Per la seva banda, els treballadors més joves (d’entre 15 i 24 anys) s’han beneficiat de l’increment de la demanda de mà d’obra, i la taxa d’atur d’aquest grup d’edat s’ha rebaixat fins al 5,8% per a l’any 2023, la qual cosa representa una millora notable si ho comparem amb els anys anteriors 2022 (10,1%) i 2021 (15,3%). Tot i que el nombre total d’aturats respecte del total de població activa és molt reduït, s’ha de tenir en compte que la taxa d’atur de llarga durada, indicador que mesura totes les persones que han estat dotze mesos o més aturades, es manté estable i no ha sofert variacions en els últims anys, de manera que se situa, l’any 2023, en un 0,1% respecte de la població activa total. L’any 2022 i 2021 el percentatge va situar-se en un 0,4% i un 0,5%, respectivament.

Tot i l’evolució positiva dels principals indicadors relacionats amb el mercat laboral, destaca que la productivitat laboral ‒relació entre el PIB i el nombre total d’empleats de l’economia‒ ha disminuït l’any 2023 un ‒1,7%, va caure un ‒1,0% l’any 2022 i va augmentar un +10,5% el 2021. En el cas d’Andorra, aquest valor mostra una productivitat decreixent. L’increment del nombre total de treballadors ha sigut lleugerament superior al creixement real del producte interior brut, fet que repercuteix en una més baixa aportació per empleat a la creació de riquesa del país. Aquest indicador està relacionat estretament amb el creixement econòmic: la millora d’atributs com la competitivitat, la formació en capital humà o el desenvolupament del capital tecnològic són crucials per aconseguir que cada treballador sigui més productiu.