Andorra la Vella.- En el marc de la jornada 'El català al món dels negocis', organitzada pel Congrés de Cultura Catalana i Cultura Activa, diversos experts i organitzadors han defensat la importància del català com a eina cultural, econòmica i empresarial. L’acte s’emmarca dins del projecte del Congrés de Cultura Catalana, que fa tres anys que promou activitats de sensibilització lingüística i cultural. Ha participat el director del Congrés de Cultura Catalana, Esteve Plantada; la directora de Cultura Activa, Maria Cucurull; l’economista i consultor d’estratègia, Ferran Piqué; l’economista, Laura Llussà; la responsable de recursos humans del centre d’oci Unnic, Marina Llompart; i la membre de la Junta Directiva de l’Empresa Familiar Andorrana, Maria Creus, neta de l’excap de Govern, Òscar Ribas Reig.

Segons Plantada, la trobada busca connectar la preservació de la llengua amb el món empresarial. "És una reflexió que posa en connexió dos aspectes, com la llengua, el català, amb el tema econòmic i financer, empresa", afegint que Andorra és un escenari idoni per dur a terme aquest debat. Plantada també ha agraït la col·laboració de Cultura Activa, assegurant que "ens fa molt feliços haver pogut fer aquest acte de la mà de Cultura Activa, que ens ha posat totes les facilitats i ha organitzat estupendament l’acte".

Per la seva banda, la directora de Cultura Activa ha destacat que la jornada pretén conscienciar les empreses sobre el valor del català i la seva contribució a la competitivitat. "Volem aconseguir que el català no sigui un fre, sinó que pot ser un factor determinant per garantir la competitivitat de les empreses".

Els experts convidats han reforçat aquesta visió. L’economista i consultor d’estratègia Ferran Piqué ha subratllat que el català és un actiu tant cultural com econòmic. "Tenir una llengua pròpia suposa no només una riquesa cultural, sinó també econòmica, perquè es generen negocis al voltant de la llengua". A més, ha destacat la responsabilitat social de les empreses per promoure l’ús del català "orientada a augmentar el nombre de parlants, perquè és una manera que augmenti el valor de la llengua".

El paper dels joves i l'identitat

En la mateixa línia, l’economista Laura Llussà ha defensat la llei de llengua pròpia i oficial a Andorra, que obliga els treballadors a acreditar un nivell mínim de llengua per renovar els permisos de residència, considerant-la "una eina completament indispensable". Llussà ha insistit en el paper clau de les institucions per fomentar la normalització lingüística i el compliment de la normativa. "Si hi ha una llei, és per complir-la... si hi ha una institució o una empresa que no la compleix, s’ha d’inspeccionar", ha expressat, tot refermant que la responsabilitat del sector polític per aplicar-la, sinó seria un "sense sentit" que s'hagi aprovat una llei que no s'aplica.

A més, Llussà ha afegit sobre la situació "desfavorable" dels joves professionals i la relació entre llengua i competitivitat econòmica. "Tenim una gran crisi de l'habitatge ara mateix a Barcelona i a Andorra. Tenim uns salaris que són molt més baixos en comparació a l'economia del país que la que tenien en proporció fa una o dues generacions". Per aquest motiu, Llussà ha subratllat la importància de desenvolupar habilitats professionals diverses i utilitzar el català com a avantatge competitiu. "Penso que és imprescindible que siguem professionals que tinguem tantes qualitats com sigui possible perquè esdevenim una força de treball forta, una força de treball a la part del territori, una força de treball que en un mitjà i punt termini o en un llarg termini tingui la capacitat d’utilitzar el català com a avantatge competitiu per afrontar el mercat local i per facilitar la interconnexió entre les empreses de tot el territori".

"Una llengua és rica si hi ha gent que la parla i agafa més valor com més gent la parli. Com pot ser que hi hagi empreses a Andorra que la llengua oficial del país és el català i que no la promocionin? És la teva identitat", ha conclòs l'economista.

Per la seva banda, Cucurull ha destacat que, tot i la mobilitat dels joves i que "poden fer els seus estudis en anglès, poden enamorar-se en italià o tenir la seva primera feina tot en alemany", quan tornin a Andorra, el país "batega i ha de bategar en català". Ha subratllat que és responsabilitat de les empreses i de les institucions posar en valor la llengua i garantir-ne la presència en l’àmbit laboral i social.