ANA, Agència de Notícies Andorrana
El diari econòmic d'Andorra i del Pirineu
Editorial

Andorra, país d’empreses… però també de vocacions pendents

Les xifres del Registre de Societats Mercantils del 2025 confirmen una tendència que fa anys que s’intueix, però que ara ja és difícil de discutir: Andorra s’ha consolidat com un pol d’atracció de negoci.

Tancar l’any amb 17.784 societats actives, un 9% més que l’any anterior, i amb un augment del 15,3% en la creació de noves empreses no és un detall estadístic. És un símptoma clar de vitalitat econòmica i d’atractiu empresarial.

També ho és el fet que es dissolguin menys societats que abans. El teixit no només creix, sinó que resisteix millor. I encara hi ha un altre element revelador: gairebé la meitat de les societats actives són societats de responsabilitat limitada unipersonals. Això apunta a un ecosistema format per molts projectes petits i mitjans, sovint impulsats per una sola persona, que assumeix el risc i prova de fer créixer una idea en un entorn que, objectivament, continua sent competitiu dins del seu context regional.

Tot plegat dibuixa un país dinàmic, amb capacitat d’atracció i amb una estructura empresarial viva, concentrada —com no podia ser d’altra manera— a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, que continuen exercint de motor econòmic i centre neuràlgic del negoci. Fins aquí, bones notícies.

Però una editorial no hauria de servir només per celebrar xifres. També hauria de servir per fer-se preguntes incòmodes. I n’hi ha una que plana des de fa temps: si som un país de negocis, per què ens costa tant generar vocacions empresarials entre els joves? Per què continua sent més habitual aspirar a una plaça fixa o a una feina “segura” dins el funcionariat que no pas a crear un projecte propi?

Aquí hi ha una assignatura pendent clara: l’educació financera i empresarial. No com a matèria anecdòtica o optativa, sinó com a part central de la formació. Entendre què és una empresa, com es crea, com es gestiona, què vol dir assumir riscos, què vol dir fracassar i tornar-ho a intentar. Si volem un país amb més emprenedors, no n’hi ha prou amb tenir bons números al registre mercantil: cal sembrar aquesta cultura molt abans, a les aules.

I després hi ha l’altra pota, igualment clau: l’administració. Si realment creiem en l’emprenedoria, cal passar de la retòrica a la pràctica. Simplificar tràmits no és un eslògan, és una necessitat. Acompanyar projectes no hauria de ser un privilegi per a uns quants, sinó una política pública clara, tant per a joves com per a persones que, amb 40 o 50 anys, decideixen reinventar-se i tirar endavant una empresa.