Andorra la Vella.- Fins a 500.000 euros en subvencions s’han concedit a cinc empreses i projectes innovadors del país. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i la directora d’Andorra Business, Judit Hidalgo, han presentat aquest dijous tres iniciatives de salut i dues de noves tecnologies. A la convocatòria s’hi van presentar un total de 12 sol·licituds, dues de les quals van quedar excloses per haver-se presentat fora de termini. Marsol ha insistit que "les subvencions es pagaran únicament quan els projectes estiguin executats i degudament justificats", i ha subratllat que "no s’entregaran diners públics sense acreditar que el projecte s’ha dut a terme". El termini màxim d’execució dels projectes és d’un any i mig, tot i que pot variar en funció de la complexitat de cada iniciativa. "N’hi ha alguns que són més curts i d’altres que necessiten més temps", ha indicat la ministra. L’objectiu és reforçar la diversificació econòmica del país mitjançant projectes de valor afegit, especialment en els àmbits de la tecnologia i la salut.
Del total atorgat, el 82% —412.284 euros— s’ha destinat a tres projectes vinculats a l’àmbit de la salut, mentre que el 18% restant a noves tecnologies, com l'ús de drons professionals per fer detonacions controlades d'allaus. D’aquests, l’start-up Cellab ha rebut 330.960 euros, atesa la complexitat del seu projecte, orientat al desenvolupament de teràpies personalitzades per al tractament de leucèmies agressives.
Les empreses beneficiàries de la convocatòria són Mevi Serveis amb 66.991 euros, Cimera (Cellab), Chirolistic Coaching (44.100 euros), Zaragoza Bort (37.224 euros) i Etelätär (20.723 euros). Marsol ha detallat que els ajuts cobreixen despeses directament relacionades amb l’R+D+I, com ara "costos de personal, maquinària, material fungible i infraestructures", amb la finalitat de "facilitar la contractació de talent i la generació de coneixement al país".
Per la seva banda, la directora d’Andorra Business, Judit Hidalgo, ha explicat que la selecció s’ha basat en criteris rigorosos establerts a les bases de la convocatòria. Les empreses han de presentar "una memòria del projecte, una memòria tècnica, una memòria financera i una memòria de la gent que hi treballarà". "És una presentació molt complexa", ha afegit.
Hidalgo ha subratllat que "mai es subvenciona el 100% del projecte", i que el percentatge d’ajut se situa habitualment "entre el 40% i el 65% del cost total". L’avaluació es fa en diverses fases i compta amb la participació d’Andorra Business, del Comitè Avaluador d’Andorra Recerca i Innovació i, quan és necessari, d’experts externs. "Són projectes molt tècnics i, en alguns casos, molt científics, i cal assegurar-se del seu impacte i viabilitat", ha indicat. Pel que fa al projecte de Cimera (CELAB), que ha rebut la subvenció més elevada, Hidalgo ha explicat que es tracta "d’un projecte molt complex, amb actors internacionals i molta tecnologia", amb un cost total superior als 500.000 euros. "Es va considerar que impactava directament en la diversificació econòmica del país, ajudava una empresa del país en un sector estratègic i aportava molt valor, tant en talent com a nivell internacional", ha remarcat.
Subvencions futures
Quant a la participació futura, Marsol ha explicat que encara s’està definint el procediment, però que l’objectiu és mantenir els criteris establerts i prioritzar projectes d’alt valor i impacte per a la diversificació econòmica del país. La ministra ha assegurat que la dotació es manté, però que es planteja augmentar la quantitat en cas que aparegui un projecte d’importància majúscula sobre la taula, per exemple, en qüestions d’habitatge. El pressupost s’ampliaria i s’extouria del pressupost global d’Andorra Business d’enguany de 5 milions d’euros. "L'any 2026 continuarem amb aquesta modalitat, però els cinc milions ens permeten analitzar i fer altres propostes i posar-les sobre la taula", ha apuntat.
Per la seva banda, Hidalgo ha reconegut que el primer any és sempre un repte per fer arribar la informació i ha valorat positivament la participació. "Hem rebut projectes molt bons, i els que no han complert els criteris o han arribat fora de termini també eren interessants. Crec que es tornaran a veure presentats el 2026", ha assegurat. La directora ha apuntat que, a més dels projectes identificats, hi ha altres empreses al país que estan desenvolupant valor afegit i que podrien presentar-se en la propera convocatòria. Fins a una desena d’iniciatives podrien entrar a la següent convocatòria.
Innovació amb desavantatge
Marsol ha destacat també la rellevància de l’acord d’associació amb la Unió Europea per a la competitivitat d’Andorra. Segons la ministra, aquest acord permetria que les empreses del país tinguin accés a fons europeus de recerca i innovació, cosa que actualment Andorra no pot aprofitar. "Si volem empreses del valor afegit que innovin i facin recerca, hem de poder competir amb altres localitzacions que reben fons europeus i propis. Això ens donaria més comoditat i ens permetria potenciar el talent i el retorn econòmic dels projectes al país", ha assenyalat. Juguem amb desavantatge, segons la ministra, en un camp de joc molt competitiu, donat que la Unió Europea va destinar en innovació 403 mil milions d’euros, un 2,2% del PIB de la UE. Hidalgo s'ha sumat a la valoració, tot indicant que regions veïnes se’n beneficien de fons europeus en projectes que Andorra podria liderar.
Tant la ministra com la directora d’Andorra Business han valorat positivament aquesta primera convocatòria i han mostrat confiança en la seva continuïtat. "Tenim més empreses innovadores i amb projectes de recerca del que es pot veure a simple vista", ha afirmat Hidalgo, mentre que Marsol ha conclòs que aquests ajuts són "un primer pas essencial per consolidar un ecosistema d’innovació fort i competitiu a Andorra".
Les xifres del Registre de Societats Mercantils del 2025 confirmen una tendència que fa anys que s’intueix, però que ara ja és difícil de discutir: Andorra s’ha consolidat com un pol d’atracció de negoci.