Escaldes-Engordany.– Per què reaccionem com reaccionem dins les nostres relacions? Per què hi ha conflictes que es repeteixen amb la parella, la família o fins i tot amb els amics més propers? L’aferrament —la manera innata i apresa de vincular-nos amb als altres— és una de les claus per entendre-ho. Aquest és el punt de partida de la xerrada ‘L’aferrament: la base de les nostres relacions. Entenent per què ens relacionem com ho fem’, que oferirà la psicòloga clínica Mònica Garcia aquest dijous 5 de febrer a les 19 hores en el marc del cicle Speakers’ Corner de l’Hotel Roc Blanc d’Escaldes-Engordany.
De fet, la proposta sorgeix arran del descobriment del cicle Speakers’ Corner per part de Garcia, que va conèixer l’espai a través de les xarxes socials i de l’agenda cultural del país. “A Andorra no hi ha gaires espais que donin aquesta oportunitat de difusió, i em va semblar molt interessant” explicava la psicòloga, que va veure en el format una bona ocasió per divulgar contingut psicològic de manera propera.
"La meva intenció és que les persones siguin conscients de com es relacionen i de quin impacte tenen amb els altres, però també de com els altres impacten en elles" assenyalava la psicòloga. I és que, segons Garcia, la manera com ens vinculem no és aleatòria, sinó que respon a patrons que hem après des de ben petits, sovint de manera inconscient. "Hi ha conflictes molt quotidians que es repeteixen constantment: 'no m’entens', 'jo necessito una abraçada i tu m’estàs donant una altra cosa'. Passa molt en parella, però també amb amics i família".
Durant la xerrada, Garcia farà un tastet divulgatiu dels quatre grans tipus d’aferrament que descriu la psicologia: l’aferrament segur, l’ansiós, l’evitatiu i el desorganitzat. "En psicologia posem etiquetes, però no vol dir encasellar ningú. No és una cosa absoluta ni fixa; més aviat ens situem en una línia i podem tenir tendències diferents segons la relació" matisava. L’objectiu, doncs, no és definir ni diagnosticar, sinó ajudar a identificar des d’on es relaciona cadascú i quines necessitats hi ha al darrere.
L’aferrament segur —considerat l’ideal— permet establir relacions des de la tranquil·litat emocional. En canvi, l’aferrament ansiós acostuma a estar marcat per la por a l’abandonament i per demandes urgents d’atenció i validació, mentre que l’evitatiu es caracteritza per la dificultat per connectar emocionalment i pel distanciament davant el conflicte. El desorganitzat, per la seva banda, combina ambdues estratègies, tot alternant l’apropament i l’allunyament. "Cap estil és dolent en si mateix. Són formes de protecció que en algun moment han estat útils" destacava Garcia, tot apuntant que, en determinats contextos —com pot ser una relació laboral complicada—, prendre distància o evitar el conflicte pot ser fins i tot una estratègia funcional.
Garcia avançava també la importància de les primeres relacions amb els cuidadors. "És a través d’aquestes primeres interaccions que aprenem a relacionar-nos amb el món. Si de petit ploraves i ningú venia, potser d’adult tens una gran necessitat que els altres t’endevinin o, al contrari, evites mostrar-te" explicava. Tot i així, la psicòloga insistia que l’aferrament no és una condemna de per vida. "Són patrons que el cervell emmagatzema com a vàlids, però que de grans podem entendre i modificar".
Amb una mirada molt pràctica, Garcia també abordarà els mecanismes inconscients que entren en joc en el dia a dia. "A vegades una amiga et truca i dius que no pots parlar, però en realitat és perquè el que t’explica et ressona massa. Cada estil d’aferrament té les seves pròpies defenses, i sovint ni tan sols en som conscients" apuntava. Identificar-les és, segons ella, el primer pas per millorar la comunicació i les relacions.
Amb set anys d’experiència en clínica, Garcia considera que l’aferrament és un fenomen clau al qual no sempre se li ha donat la importància que mereix. "Ens quedem a la superfície, tret que passi alguna cosa greu. I l’aferrament hi ha estat sempre: naixem programats per vincular-nos. Si no podem fer-ho des de l’amor, ho farem des d’on puguem" reflexionava. Un concepte que, tal com recordava, fa dècades que s’estudia i que ha estat desenvolupat per diferents autors, que l’han categoritzat de maneres diverses. "Alguns parlen de tres estils, d’altres de quatre, però el fenomen és el mateix" apuntava, tot insistint que l’objectiu no és posar etiquetes, sinó identificar patrons de manera pràctica.
Formada en psicologia clínica, trauma —especialment a través de la tècnica EMDR—, teràpia de parella, dol i amb especialització en infantojuvenil, Garcia aposta per una divulgació accessible. "No es tracta de fer teràpia, sinó de saber d’on partim" concloïa. Una oportunitat a mirar cap endins per entendre millor com ens relacionem amb els altres.
Hi ha moments en què la política internacional deixa de ser un joc llunyà entre grans potències i passa a ser una font real d’inquietud per a tothom. No perquè les decisions ens afectin de manera immediata, sinó perquè el clima que generen acaba filtrant-se a l’economia, als mercats i, tard o d’hora, a la butxaca dels ciutadans. Som en un d’aquests moments.E