Andorra la Vella.- El preu mitjà de l’habitatge a Andorra ha assolit un màxim històric de 4.373 euros el metre quadrat. És una de les conclusions que s'extreu de l'anàlisi semestral del mercat immobiliari del Principat d’Andorra presentat per l'expert i director de la Càtedra en Mercat Immobiliari de la Universitat de Saragossa, Luís Alberto Fabra. La xifra s'enquadra dins el tercer trimestre del 2025, pel qual la variació interanual suposa un increment del 12,9% respecte al segon trimestre, quan el preu va ser de 4.206 euros. Segons Fabra, aquest fet és a causa d'una forta pressió de la demanda i a una oferta cada cop més reduïda.

"El preu continua creixent, però és que no hi ha cap altra alternativa. El creixement de la demanda és molt important, tant per la demanda local a través de l’augment del nombre d’habitants, com per l’interès del comprador estranger. I si, a més, observem que l’oferta als portals immobiliaris és cada vegada més reduïda, davant un increment de la demanda i una disminució de l’oferta lògicament el preu s’incrementa", ha explicat Fabra. I la tendència és que "previsiblement continuarà" pujant, ha detallat l'expert.

La població en el país ha crescut un 2,3% l'últim any, arribant a les 88.941 persones. "És un creixement potent, a Espanya és de l'1%, pel mercat d'Andorra són dades que generen una pressió", ha descrit l'expert. A més, els preus s'han encarit, ja que a tall d'exemple quatre de cada deu pisos costen més de 500.000 euros, mentre que només un 7,5% dels habitatges estan per sota dels 300.000 euros.

"Els moviments per franges de preu mitjà es van desplaçant cap amunt, de manera que cada vegada tenim menys habitatge adquirible, és a dir, menys habitatge que es troba dins uns rangs de preu que permetin el procés de compra. Això ho dificulta i, és clar, un aspecte molt important és l’elevada superfície mitjana dels habitatges", ha comentat Fabra. "Al final, el que comprem són metres, i el preu per metre quadrat és el que determina el comportament del mercat. Si ens trobem amb habitatges de gran superfície, lògicament el preu no pot ser econòmic", ha manifestat el catedràtic.

L'estudi recull que els pisos que més ofertes de venda hi ha actualment en el mercat són aquells que tenen entre 100 i 150 metres quadrats, amb un total de 344 ofertes de venda. El segueixen els pisos d'entre 80 i 100 metres quadrats, amb 237 ofertes, i els que tenen una superfície de 100 i 150 metres quadrats, n'hi ha disponibles 167. En canvi, els més econòmics són els que tenen menys metres quadrats, però en aquests casos hi ha menys oferta. Per un d'entre 60 i 80 metres quadrats es troben 98 ofertes i per un inferior de 60 metres quadrats, se'n troben 75.

Paral·lelament, el mateix passa amb els imports de les ofertes. Pels pisos més barats hi ha menys nombre d'habitatges en el mercat. Per un pis amb un preu de venda inferior als 200.000 euros actualment hi ha una disponibilitat de 18 pisos, en canvi, per un amb un preu entre 500.000 euros i un milió, hi ha un total de 405 habitatges en el mercat. "El comprador vol un Opel, però en el mercat es troba un Mercedes", ha fet un símil l'especialista.

Per aquest motiu, Fabra proposa que caldria intentar fomentar "un nombre més elevat d’unitats de construcció per cada parcel·la, de manera que fossin habitatges de menor mida mitjana".

A més, el mercat del lloguer ha vist una disminució molt significativa de l'oferta disponible en els portals immobiliaris. Ara per ara a tot el país només hi ha disponibles 165 habitatges destinats al lloguer, segons les dades de l'informe, tot i que el president del Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Gerard Casellas, ha explicat que les dades no són del tot acurades. Aquest fet ha provocat una continuïtat en la tendència alcista del preu de l'habitatge de lloguer, registrant nous màxims en el preu per metre quadrat. De fet, el total de l'oferta d'habitatge s'ha segmentat en menys d'un 10% d'habitatge de lloguer i una mica més del 90% d'habitatge en venda.

Pel que fa a l’activitat del mercat, Andorra registra unes 25 operacions de compravenda per cada 1.000 habitants i any, una xifra molt superior a la d’Espanya. Tot i que Fabra matisa que caldrà una sèrie històrica més llarga per definir què és "normal" en el país, considera que les dades actuals confirmen que el mercat andorrà es troba en un moment especialment actiu, en part pel pes de les compres de segona residència i l’interès internacional que desperta el Principat. "Es constata clarament que a Andorra, amb totes les dades que hem mostrat, ens trobem en un moment especialment actiu pel que fa al nombre de compravendes i a la dinàmica del mercat, però sens dubte es tracta d’una xifra molt elevada", ha apuntat Fabra, que ha agregat: "En aquelles zones on hi ha més pes de la compra per part de persones que no hi resideixen de manera habitual, és a dir, de segona residència, això és normal. Per exemple, a les zones de costa és molt habitual situar-se al voltant de les 15 compravendes per cada 1.000 habitants i any. I aquí, lògicament, Andorra, que té un interès a escala mundial, també es donen aquest tipus de situacions".

Sobre la possible limitació de la compra per part d’estrangers, Fabra opina que potser caldria diferenciar fiscalment entre qui compra per residir i qui ho fa amb finalitats d’inversió. "Crec que caldria fomentar que hi hagués un tractament fiscal més favorable per a qui compra per residir que no pas per a qui compra per invertir", ha assenyalat.

Casellas dubta que el programa de compra del primer habitatge tingui un impacte significatiu en el mercat

El president del Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Gerard Casellas, ha comentat que considera que el programa impulsat pel Govern per facilitar la compra del primer habitatge tindrà un efecte limitat i difícilment contribuirà de manera decisiva a millorar les dades actuals del mercat immobiliari, que ha presentat aquest dimecres director de la Càtedra en Mercat Immobiliari de la Universitat de Saragossa, Luís Alberto Fabra.

Tot i reconèixer que la mesura pot ajudar casos concrets, no creu que tingui una incidència rellevant a escala global. "No tinc coneixement de quanta gent ha fet demanda. Penso que pot ajudar a algú, però no crec que sigui decisiu en res, poca gent s'hi acollirà", ha declarat Casellas.

De moment les immobiliàries tenen un impacte bastant baix i no s'està notant gaire interès. En aquest sentit, Casellas ha assegurat que, almenys en el seu cas, el programa no ha generat un augment de l’interès per la compra.

Un dels principals obstacles són les condicions d’accés en el programa. "He estat parlant amb joves, precisament, i molts està tan lligats durant tant de temps quan, a més a més, només s'hi pot accedir en parella perquè un sol no pot i queden lligats d'aquesta manera. Amb aquests condicionals els fa molta por", ha asseverat el president de l'AGIA.

Casellas veu "difícil" una liberalització total dels lloguers i preveu topalls en la desintervenció

El president del Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Gerard Casellas, considera que la descongelació dels preus dels lloguers que el Govern vol impulsar a partir del 2027 serà un procés complex i gradual, i dubta que es pugui dur a terme una liberalització total del mercat sense mecanismes de control.

"Penso que serà difícil", ha respost Casellas sobre com serà. "Penso que si s'intentés liberalitzar totalment seria inassumible. Penso que el govern ficarà topalls", ha argumentat el president de l'AGIA. Casellas ha relatat que desconeix com i de quan seran els topalls, però sí que ha defensat que s'ha d'anar cap a una desintervenció del mercat. "Pensar que una persona que té un pis en propietat no se'l pot vendre quan té una necessitat de venda, ni quan se li acabi el contracte, tampoc és gaire bo. Penso que el Govern hi ficarà topalls i marges i penso que intentarà que el mercat pugui absorbir a poc a poc aquest increment del preu de mercat", ha detallat el dirigent de l'entitat, que ha esmentat que considera que això es farà en tres o quatre anys.