Andorra la Vella.- El president de la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació, Jordi Cinca, ha advertit que limitar-se a encadenar reformes paramètriques del sistema de pensions pot acabar "lapidant la confiança" de la ciutadania en el propi sistema. Tot i reconèixer que aquest tipus de reformes poden ser útils a curt termini, Cinca ha remarcat que no resolen el problema de fons i que només serveixen per ajornar-lo.
Cinca ha posat en valor els bons resultats del Fons en els darrers anys, amb tres exercicis "especialment bons" i un creixement acumulat superior al 24%. Amb tot, ha insistit que aquests rendiments no són suficients per fer front als compromisos futurs amb els cotitzants, que "començaran a materialitzar-se d’aquí a cinc, deu o vint anys". "L’important és la tendència a llarg termini, però això no elimina la necessitat d’una reforma", ha afirmat.
En aquest sentit, el president de la comissió gestora ha defensat que una reforma paramètrica, com ara canvis en l’edat de jubilació o en els percentatges de cotització, pot ajudar a guanyar temps, però no garanteix la sostenibilitat del sistema. "Utilitzant terminologia del rugbi, és fer una passada endavant: ajornar el problema", ha explicat.
Cinca ha subratllat que l’opció ideal seria una reforma estructural que abordi de manera global els pilars del sistema, tot i que ha admès que, si l’única opció viable és una reforma paramètrica amb consens polític, és preferible a "quedar-se com ara". No obstant això, ha alertat del risc que, si després d’una reforma parcial es torna a parlar ràpidament d’una altra, la ciutadania acabi perdent la confiança en el sistema de pensions.
"El ciutadà ha de ser conscient que una reforma només paramètrica no tanca el debat", ha assenyalat, afegint que la transparència és clau per evitar frustració i desconfiança. Segons Cinca, cal deixar clar que aquest tipus de reforma ha de servir per guanyar temps i preparar el terreny per a una reforma estructural posterior i no encadenar-les.
Pel que fa al calendari i a l’abast dels canvis, Cinca ha indicat que l’impacte d’una reforma paramètrica dependrà de la intensitat de les mesures adoptades. Ha destacat especialment el paper del factor de conversió, que considera el paràmetre més determinant. "Si augmentem les cotitzacions però no canviem el factor de conversió, estarem exactament igual", ha advertit.
Una reforma parametrica no resoldrà el problema
El president del Fons de Reserva de Jubilació i de la CASS, Marc Galabert, ha explicat que, des del 2022, la Casa i el seu Consell d’Administració van posar sobre la taula un conjunt de 14 mesures, "algunes paramètriques i altres estructurals", amb l’objectiu d’analitzar els seus impactes i disposar d’un substrat tècnic que permetés avaluar les conseqüències de possibles modificacions del sistema de pensions. Segons ha destacat, en aquests anys s’ha avançat "més enllà" del plantejament inicial, combinant les mesures paramètriques i estructurals i estudiant de manera detallada el seu efecte acumulatiu.
Aquestes anàlisis van ser presentades al Consell General l’any passat, i els resultats van evidenciar que una reforma exclusiva de caràcter paramètric no seria suficient per garantir la sostenibilitat del sistema a llarg termini. Tot i això, ha subratllat que no correspon al Fons determinar quina seria la millor reforma, ja que en aquesta decisió entren factors ideològics i polítics.
El president ha indicat que actualment es parla d’una possible "minireforma" només paramètrica, que podria obtenir consens immediat i deixar les reformes estructurals per a la propera legislatura. No obstant això, ha recordat que segons les conclusions de l’anàlisi presentada l’any passat, el millor enfocament per reformar les pensions és abordar mesures tant paramètriques com estructurals, ja que només així es pot garantir un sistema sòlid i sostenible que compleixi amb els compromisos amb els cotitzants i asseguri la confiança ciutadana en el futur del sistema.
Les tensions comercials que han esclatat els darrers dies arran de les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, contra Espanya són, de moment, una amenaça política més que no pas una decisió econòmica efectiva.