Tot i que Andorra no forma part de la UE, l’impacte de l’acord pot arribar al Principat de manera indirecta, especialment a través de l’alimentació.
L’acord amb el Mercosur —integrat per països com el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai o el Paraguai— busca reduir aranzels i facilitar l’entrada de productes sud-americans al mercat europeu, sobretot agroalimentaris. A canvi, la Unió Europea obté millors condicions per exportar productes industrials i serveis. El problema, segons denuncien els agricultors europeus, és que aquesta obertura no es fa en igualtat de condicions.
Una part molt important de les fruites i hortalisses que es consumeixen a Andorra arriben a través de Mercabarna, un dels principals mercats majoristes del sud d’Europa. Això fa que qualsevol canvi en l’origen dels productes que entren en aquest mercat tingui un efecte directe sobre el que acaba arribant als supermercats andorrans. Si Mercabarna incorpora més producte procedent del Mercosur, Andorra també en serà receptora.
És aquí on se centra la crítica del sector primari europeu. Els pagesos catalans i francesos alerten que molts dels productes que es produiran als països del Mercosur i es vendran a Europa no estan sotmesos a les mateixes exigències que les que han de complir ells. Parlen de normes fitosanitàries més laxes, d’una regulació mediambiental menys estricta i de condicions laborals molt diferents, amb costos de producció molt més baixos. Això, asseguren, genera una competència deslleial que pressiona els preus a la baixa i fa arribar a les taules dels ciutadans productes de pitjor qualitat o directament nocius.
Per a Andorra, l’efecte no és menor. A curt termini, l’entrada de productes més barats pot traduir-se en preus més competitius per al consumidor. A mitjà termini, però, s’obre un debat més profund sobre la qualitat dels aliments, la traçabilitat, el model de consum i la dependència d’un mercat global on no sempre es juguen amb les mateixes regles.
Un debat que, tot i néixer lluny del Principat, acaba tenint conseqüències directes a la cistella de la compra dels andorrans i a la seva salut.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.