Andorra la Vella.- Les despeses d'inversió del Govern passen del 27% (169 milions d'euros) l'any 2012 als 81 milions del present pressupost, tot representant només un 12% del total. En el primer dels casos, el pressupost era de 647 milions, mentre que en el segon era de 806 milions. Tal com ha assenyalat el conseller general de Concòrdia, Cerni Escalé, una de les raons que ho explica és que "la despesa de funcionament s'ha elevat molt", per tant, "el que queda per inversió i per retorn del deute és una part molt petita del pressupost".
A parer d'Escalé, "les despeses de funcionament són les més rígides" d'un pressupost. Aquestes són les que fan referència als costos ordinaris necessaris per al funcionament diari de l’administració pública: salaris del personal, subministraments, manteniment d’edificis, serveis contractats i despeses corrents. Per tant, "si cauen els ingressos l'any que ve, no pots canviar a la baixa els sous dels funcionaris ja contractats o, simplement, acomiadar-los", ha detallat.
Tal com sosté Escalé, amb aquest pressupost "el que fa el Govern és assumir que hi seguirà havent un creixement econòmic que permetrà pagar per totes aquestes estructures de personal". En el cas que els ingressos no es mantinguin com fins ara, a parer d'Escalé, "l'única manera que tindrà el Govern de pagar les nòmines és amb nou deute públic" i, a més a més, no "podrà pràcticament invertir".
D'igual manera, el conseller general també apunta que si està havent un increment de "despeses de funcionament" és perquè s'estan "creant agències paral·leles". Entre aquestes es troben, segons Escalé, l'Agència Nacional de Ciberseguretat o Andorra Digital, "que es va crear tot just fa uns mesos". "De moment, Andorra ha creat quinze agències i instituts independents que multipliquen el personal i que en realitat tracten aspectes que es podrien fer directament des del Govern", ha relatat.
Així i tot, Escalé reconeix que "des de l'aprovació de la Constitució" que "hem anat creant moltes institucions per a la resta de l'estat, moltes d'elles necessàries", com per exemple l'administració de justícia, que "abans depenia molt més dels veïns i, per tant, dels coprínceps". Però, "sobretot al llarg dels darrers catorze anys", s'han creat moltes institucions "perfectament prescindibles", ha explicat.
En aquest sentit, Escalé considera que, a més a més, aquestes són "una manera de mantenir un cert control polític, perquè les direccions d'aquestes agències independents s'estan donant també a excàrrecs polítics del Govern o a militants de Demòcrates per Andorra", ha conclòs.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.