Aquest gir estratègic respon al creixement sostingut del seu suport electoral i a la necessitat de demostrar capacitat de govern en matèria econòmica i financera.
Tradicionalment percebut com un partit hostil al món empresarial, l'RN ha moderat part del seu discurs econòmic. En els seus missatges recents, el partit posa l’accent en la estabilitat macroeconòmica, la protecció de les empreses nacionals, la reducció de la pressió reguladora i una política fiscal orientada a afavorir la inversió productiva dins de França. Aquest reposicionament busca reduir les reticències dels mercats i dels grans actors econòmics davant una possible arribada al poder.
Aquesta estratègia sembla que els funciona ja que alguns directius i inversors comencen a escoltar amb més atenció les propostes de l'RN, especialment en un context de fatiga reformista, elevat endeutament públic i incertesa política persistent. Tot i això, la majoria de grans grups econòmics mantenen una actitud prudent, a l’espera de concrecions sobre qüestions clau com el respecte a les normes europees, la política comercial i la sostenibilitat de les finances públiques.
Aquest acostament de l'RN al teixit empresarial forma part d’una estratègia més àmplia de normalització institucional, orientada a ampliar la seva base electoral i a projectar una imatge de partit preparat per governar. Malgrat això, els analistes adverteixen que persisteixen dubtes sobre la coherència entre el discurs moderat actual i les posicions històriques del partit, especialment en relació amb la Unió Europea, el proteccionisme i la intervenció de l’Estat en l’economia.
En un escenari polític fragmentat, l’evolució de la relació entre la ultradreta francesa i el món empresarial esdevé un factor clau per entendre els equilibris econòmics i polítics de França en els pròxims anys.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.