Andorra la Vella.- Els restaurants i centres d’oci del país afronten la nit de Cap d’Any amb una ocupació molt elevada i, en molts casos, amb totes les places exhaurides, confirmant l’alta demanda de sopars i celebracions per acomiadar l’any.
És el cas de l’Hotel Isard, que ja ha arribat al seu màxim de capacitat amb 135 reserves confirmades per al sopar de gala de la nit del 31 de desembre. El menú, amb un preu de 175 euros, inclou el raïm de la sort i una bossa de cotilló. El menú degustació consta de 7 plats (3 primers, 3 segons i les postres) tots ells creats i elaborats pel Xef Roger Biosca.
En una tessitura semblant es troba el centre d'oci Unnic, on també s'han registrat xifres elevades de venda. A data 15 de desembre, el Red Bar havia venut 16 sopars per a la nit de Cap d’Any; el restaurant acumulava 95 reserves, mentre que la discoteca ja havia col·locat 5 taules VIP i 263 entrades anticipades. En Marc Navarro, cuiner al restaurant, celebra que cada cop aquestes iniciatives són una "experiència en augment". "Els sopars de Nadal d'empreses i les nits de Cap d'Any cada cop estan més sol·licitades. Fem ple", ha celebrat Navarro.
També presenta ple absolut l’Anyós Park, on totes les propostes de Cap d’Any estan exhaurides. Tant el bufet especial, com el sopar de gala al Dido’s (que inclou una festa posterior al Club) i el menú especial del restaurant gastronòmic ToC. En aquest darrer espai, a més, la vetllada comptarà amb música en directe. Els preus de les diferents opcions oscil·len entre els 200 i els 350 euros, segons el format i els serveis inclosos.
Aquestes dades confirmen la bona resposta del públic a les propostes de restauració i oci per a la darrera nit de l’any, amb una oferta que combina gastronomia, música i festa.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.