Andorra la Vella.- El coordinador del grup de Sociologia d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), Joan Micó, ha presentat aquest dilluns els resultats del segon Observatori de 2025, l’enquesta semestral que recull l’evolució d’indicadors de diferents aspectes de la societat andorrana. L’Observatori és el resultat de 794 enquestes telefòniques a població d’Andorra major de 18 anys, entre el 4 i el 20 de novembre d’enguany. El principal problema dels residents és el preu de l’habitatge en un 73,9%, respecte al 70,3% en l’anterior Observatori. El segon és el trànsit en un 19,1%, per un 21,2% en el segon semestre de l’any passat, i el tercer és els salaris en un 18,2%, per un 14,5% l’any anterior. La immigració augmenta del 7,2% al 13,4% i les Infraestructures i equipaments, transport públic, nivell de vida car i aparcaments es manté sobre el 13%.

Micó ha apuntat que fins a un 42% dels enquestats apunta que l'habitatge és un problema que els hi afecta personalment. Segons l’estudi, és la xifra més elevada dels darrers cinc anys. La pressió del mercat immobiliari es reflecteix també en els hàbits de cerca. El 17,7% de les persones que busquen pis declaren que ho fan a qualsevol parròquia, un increment molt substancial respecte al 4,2% registrat el 2023. Fa només tres anys, la demanda es concentrava principalment a les parròquies centrals; ara, s’estén a tot el territori, incloses parròquies com Canillo, Ordino o Encamp. Tal com apunta Micó, aquesta dispersió respon al fet que “la gent busca on pot”, empesa per la manca d’oferta i l’augment continuat dels preus.

La inseguretat residencial és especialment rellevant entre les persones que viuen de lloguer. L’Observatori revela que prop del 45% dels llogaters tenen contractes signats fa tres anys o menys, mentre que només un 32% fa més de cinc anys que va formalitzar el darrer contracte. Aquestes xifres alimenten la incertesa davant la finalització de les pròrrogues extraordinàries previstes per al 2027 i expliquen l’augment de la preocupació social, en un context en què els preus del lloguer continuen creixent sense signes d’estabilització.

La immigració en un país d'immigrants

En paral·lel, la immigració apareix per primera vegada com una problemàtica destacada. Al voltant d’un 13% de la població la menciona com un problema, una xifra inèdita en la trajectòria de l’enquesta. D’aquest percentatge, uns deu punts corresponen a persones que consideren directament que la immigració és un problema, mentre que la resta fan referència a les dificultats que afronten els mateixos immigrants, especialment en l’accés o la renovació dels permisos de residència. Micó remarca que es tracta d’un canvi de percepció significatiu en un país que històricament s’ha construït a partir de la immigració i on fins ara aquest fenomen no es veia com una amenaça. "Ens hem de preocupar, perquè som un país d'immigrants. Nosaltres som un país d'immigrants i això ho dic ja a nivell sociòleg i, gairebé, personal, i perquè som un país que ha crescut a partir d'aquesta barreja i que ha portat coses molt positives pel país", ha reivindicat Micó.

Pel que fa al perfil de qui considera la immigració com a problema les "persones grans" són les més propenses a pensar-ho, mentre que la xifra "destacable" són "el 20% d'andorrans", que així ho consideren. L’informe situa aquest gir en un debat més ampli sobre el creixement demogràfic, el límit de població i el model de país. En pocs anys, Andorra ha experimentat un augment notable d’habitants, impulsat per les necessitats del sistema productiu, però aquest creixement ha tensat l’accés a l’habitatge i ha contribuït a fer emergir discursos crítics amb la immigració. Tot i això, Micó adverteix que no hi ha indicadors clars que relacionin immigració i inseguretat ciutadana (indicador que també ha experimentat un mínim increment donat pel fenomen de 'Los 44'), una associació habitual en altres països, però que no es correspon amb la realitat andorrana.

Acord d'associació

Aquest context de debat social també es reflecteix en la percepció de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Segons les dades de l’Observatori, el suport a l’acord s’ha erosionat de manera clara en l’última dècada. Si fa deu anys existia un ampli consens polític i social a favor d'una integració més elevada amb Europa, avui aquest consens s’ha trencat, amb un descens notable del suport i un augment de les posicions indecises. Joan Micó assenyala que l’entrada de nous partits al panorama polític i la intensificació del debat públic han estat determinants en aquest canvi.

Actualment, les opinions es troben molt fragmentades. Una part de la població es mostra favorable a l’acord d’associació tal com s’ha negociat, mentre que una altra aposta per mantenir els acords actuals amb la Unió Europea o per explorar un acord diferent. També creix el nombre de persones que expressen dubtes sobre els efectes reals de l’acord, especialment pel que fa a la immigració, la lliure circulació de persones i l’impacte sobre el mercat de treball i l’habitatge.

Micó ha apuntat que aquest canvi no respon únicament al contingut de l’acord, sinó al context polític i social dels darrers anys. La irrupció de nous partits que qüestionen obertament l’acord, especialment a partir de les eleccions del 2023, ha traslladat el debat al centre de l’agenda política. Allò que abans era un tema amb un consens gairebé transversal s’ha convertit en un element de confrontació política i ideològica.

L’Observatori també detecta una relació clara entre el nivell d’informació i la posició sobre l’acord. Les persones que es declaren més informades tendeixen, en proporció més alta, a valorar-lo positivament, tot i que dins d’aquest grup també hi ha un percentatge rellevant de posicionaments contraris. En canvi, ha crescut de manera notable el nombre de persones que afirmen no tenir prou elements per posicionar-se, un fet que explica l’augment dels indecisos.