El Comú d’Escaldes-Engordany ha donat llum verda al pressupost del 2026, que s’enfila fins als 46,5 milions d’euros, un 10,6% més que l’exercici anterior. El document s’ha aprovat amb els vots de la majoria i tres abstencions, en una sessió en què el missatge dominant ha estat la prudència financera més que no pas l’ambició inversora.

El cònsol menor, Quim Dolsa, ha definit els comptes com un pressupost de manteniment, remarcant que enguany no hi ha cap gran obra nova que marqui l’exercici, a diferència d’anys anteriors. Una afirmació rellevant en un context de debat intens sobre el model urbanístic i el ritme de creixement de la parròquia.

Endeutament zero i una tresoreria robusta

Des d’un punt de vista estrictament econòmic, el comú manté una posició financera sòlida. Escaldes-Engordany continua amb endeutament zero i una tresoreria superior als 21 milions d’euros, una xifra que, segons Dolsa, permet afrontar inversions i eventuals tensions sense recórrer immediatament al crèdit.

Pel que fa als ingressos vinculats a la construcció, el cònsol menor ha volgut rebaixar expectatives: el comú preveu com a màxim 1,5 milions d’euros, negant que el pressupost es sustenti en un hipotètic “boom” constructiu. De fet, part d’aquests ingressos s’han materialitzat en espècie, mitjançant cessions d’immobles, fet que ha incrementat el patrimoni comunal. En aquest marc, la cònsol major, Rosa Gili, ha posat com a exemple els locals de l’avinguda del Fener que allotjaran el servei de circulació.

Tot i no preveure-ho com a necessari, el pressupost contempla la possibilitat de recórrer a 3,2 milions d’euros de caixa i, en darrera instància, a un endeutament potencial de fins a 4 milions, una previsió que respon més a criteris de cautela que no pas a una necessitat immediata.

Inversions: més volum, però continuistes

El capítol d’inversions puja fins als 13,4 milions d’euros, per sobre dels 11,8 milions de l’any anterior. No obstant això, es tracta principalment de projectes de millora i reforma: la renovació de la plaça Coprínceps i del Parc de la Mola, actuacions a l’aparcament de Caldea —projecte qualificat de “necessari” i de caràcter plurianual— o intervencions a la Vall del Madriu, al passeig del riu a l’alçada de l’Arxiu Històric i a diversos equipaments comunals.

També s’han aprovat adjudicacions concretes, com la reforma de les façanes del Prat del Roure (324.447 euros) i les obres dels locals de l’avinguda del Fener (1,3 milions), ambdós contractes adjudicats a EDICOM.

Habitatge: debat obert sobre l’abast de les ajudes

Un dels punts que ha generat més debat ha estat la partida de 925.000 euros destinada a ajudes a l’habitatge. Dolsa ha defensat la xifra com a punt de partida flexible, susceptible d’ampliar-se si la demanda ho exigeix i si els departaments implicats defineixen mecanismes efectius tant per a llogaters com per a propietaris que necessitin reformar pisos.

Des de l’oposició, la consellera Gemma Bofarull ha criticat que la partida no arribi ni al 2% del pressupost total i ha advertit que pot ser insuficient per desplegar una política d’habitatge amb visió de futur. Una crítica que obre un debat de fons: si l’equilibri financer pot acabar limitant la capacitat d’intervenció en un dels principals problemes econòmics i socials de la parròquia.

Model de creixement i debat estructural

Finalment, Rosa Gili ha situat el pressupost dins d’un debat més ampli sobre el model de país i el límit de la construcció, especialment arran de la polèmica de les torres d’Escaldes. Ha defensat que existeixen eines legislatives per redreçar la tendència, sempre que hi hagi voluntat política i capacitat d’actuar amb rapidesa.

En conjunt, el pressupost del 2026 dibuixa una parròquia financerament sanejada, però també posa sobre la taula una qüestió clau per a l’economia d’Escaldes-Engordany: fins a quin punt la prudència pressupostària pot conviure amb polítiques més decidides en habitatge i ordenació del creixement. Aquesta és, probablement, la discussió que marcarà els pròxims exercicis.