El pressupost ha tirat endavant amb els vots favorables de la majoria i el vot en contra de la minoria, que ha posat el focus en la sostenibilitat dels ingressos i en l’augment de la despesa estructural.

El cònsol major, Sergi González, ha defensat el document assegurant que es tracta d’un pressupost “coherent, rigorós i prudent”, mentre que des de l’oposició s’ha advertit que l’increment d’ingressos va acompanyat també d’un creixement significatiu de la despesa corrent i de la massa salarial, un fet que, segons la minoria, pot generar tensions a mitjà termini.

Inversió a l’alça: més de 13 milions i 152 projectes

La inversió prevista ascendeix a 13,04 milions d’euros, més de dos milions per sobre del pressupost anterior, i inclou 152 projectes repartits en tres grans eixos. El conseller de Finances, Joaquim Miró, ha destacat que, tot i que moltes actuacions no són especialment elevades en volum econòmic, “sí que tenen un impacte social i cultural rellevant”.

El primer eix, centrat en habitatge i equipaments públics, concentra el 35,35% de la inversió i inclou actuacions com la casa pairal i plaça pública a l’edifici El Cedre (920.000 euros) o la rehabilitació d’edificis com Calones i Jaume I, ambdós projectes plurianuals de 750.000 euros.

El segon eix, destinat a la qualitat de vida urbana i al desenvolupament econòmic, és el més important en termes pressupostaris (43,95%) i preveu inversions destacades en la separativa d’aigües a Santa Coloma (1 milió d’euros), la reordenació del carrer Ciutat de Valls, la pavimentació de diversos carrers o la remodelació de passatges urbans.

El tercer eix, vinculat als entorns naturals i l’esport, inclou actuacions com la segona fase de l’embelliment del passeig del riu, la pista forestal de l’Obaga de Santa Coloma, la renovació de vestidors dels Serradells o la construcció del pavelló cobert de l’Estadi Comunal.

Ingressos de la construcció: el principal punt de fricció

Un dels principals arguments del vot en contra de la minoria ha estat la previsió d’ingressos provinents de la construcció, que augmenten un 31%. El conseller David Astrié ha advertit que aquesta previsió genera “neguit”, ja que la tendència del sector apunta a una possible desacceleració. En aquest sentit, ha posat com a exemple el cas d’Ordino, on la caiguda d’aquests ingressos ha tingut un impacte directe en el pressupost comunal.

Miró ha rebutjat les crítiques assegurant que el comú es limita a quantificar les sol·licituds reals que entren a l’administració, i ha afirmat que enguany els ingressos vinculats a la construcció podrien situar-se al voltant dels 6 milions d’euros.

Més despesa de personal i gratificacions

El debat polític també s’ha centrat en la massa salarial i l’increment de la despesa de personal. Astrié ha denunciat un augment dels càrrecs de confiança i un increment del 30% en les despeses de gratificació de càrrecs especials, que passen d’un milió a 1,3 milions d’euros. Segons la minoria, aquest increment no queda prou justificat i apunta a un augment de l’estructura interna del comú.

Des de la majoria, Miró ha replicat que bona part de les contractacions ja venien del mandat anterior i ha qualificat les crítiques d’“alarmistes”, tot defensant que l’organització interna del comú és comparable a la de l’anterior equip de govern.

Actualització de preus públics i nou model d’abonaments

Paral·lelament, el comú ha aprovat una actualització general del 2,5% dels preus públics, amb l’objectiu de cobrir com a mínim el cost dels serveis i ajustar-los al mercat.

També s’ha validat el nou model d’abonaments del Centre Esportiu dels Serradells, que entrarà en vigor l’1 de gener del 2026. El sistema simplifica l’oferta en dues modalitats i introdueix, per primera vegada, l’abonament anual amb un estalvi del 10%. Els preus oscil·laran entre els 324 i els 540 euros anuals, segons la modalitat i si l’usuari és resident o no a la parròquia.

Amb aquest pressupost, Andorra la Vella consolida un nivell d’ingressos i inversió sense precedents, però el debat polític posa de manifest que el creixement pressupostari no només afecta la inversió, sinó també la despesa corrent i de personal, un element clau que marcarà la sostenibilitat financera del comú en els pròxims anys.