Andorra la Vella.- El sistema de protecció social va mobilitzar el 2024 un total de 327,16 milions d’euros, segons els comptes integrats del SEEPROS, que permeten comparar el finançament i les prestacions entre països europeus. Segons les dades que publica aquest dilluns el departament d'Estadística, la major part d’aquest volum, 288,58 milions, es va destinar a prestacions socials, amb un predomini clar de les prestacions en metàl·lic, que van assolir 281,76 milions, mentre que les prestacions en espècie van sumar 6,82 milions. Aquestes prestacions cobreixen riscos i necessitats com la malaltia, la discapacitat, la gent gran, la desocupació o la família, evidenciant l’amplitud del sistema i la seva capacitat d’intervenció.
Pel que fa al finançament, els recursos van provenir principalment de les unitats institucionals residents, que van aportar 327,11 milions d’euros, entre empreses, administracions públiques, llars i entitats sense ànim de lucre, mentre que la resta del món hi va contribuir amb 50.676 euros. El sistema va destinar també 31,16 milions a despeses d’administració i 7,41 milions a altres despeses, incloent-hi rendes i transferències. Les dades confirmen la rellevància econòmica i social de la protecció social i el pes central de les prestacions monetàries en la cobertura dels principals riscos que afecten les llars.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.