Andorra la Vella.- La despesa pública en educació, sense tenir en compte les aportacions que fan Espanya i França, se situa en 89,9 milions d’euros l’any 2024, una xifra que suposa un increment del 4,9% respecte a l’any anterior, segons indiquen des del departament d'Estadística del Govern. Aquest import representa el 7,6% del liquidat total de les administracions públiques (sense comptar ni els actius ni els passius financers ni les transferències de Govern a entitats de les administracions públiques), quatre dècimes percentuals inferiors en relació amb l’exercici 2023.
Així mateix, la despesa pública en educació (sense l’aportació d’Espanya i França) representa un 2,4% en relació al producte interior brut (PIB). Es tracta del mateix percentatge de l’any anterior, mentre que la despesa per càpita assoleix els 1.032,4 euros envers els 1.007 euros de l’any 2023. En termes educatius, la despesa total imputable és de 108 milions d’euros (72,9 M d'euros com a aportació d’Andorra i 35,1 milions d'euros com a aportació conjunta d’Espanya i França), cosa que incrementa un 3,3%. Aquests augments són a causa, principalment, pels nivells educatius d’escoles bressol (6,4%), batxillerat (5,9%), ensenyament superior (4,4%) i el maternal (4,3%).
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.