Andorra la Vella.- El Govern i els sindicats de la funció pública han assolit aquest dimarts a la tarda un preacord durant la sessió de treball per a la revaloració salarial del personal de l'administració, presidida pel cap de Govern, Xavier Espot, juntament amb el ministre de Funció Pública i Transformació Digital, Marc Rossell. És previst que aquesta entesa es pugui materialitzar i plasmar de cara al mes de setembre, un cop s'hagin realitzat els càlculs corresponents, quan es podrà explicar amb tota mena de detalls l'acord final.
Després que el Govern hagi presentat els nou escenaris de tres models, tal com es va comprometre a la darrera sessió celebrada el 24 de juliol, els sindicats han consensuat que el model que més convenç és el d'aplicar increments salarials lineals a les bases retributives, amb l'objectiu que els salaris públics siguin atractius i permetin atreure i retenir talent. Aquests augments també permetran compensar la manca de progressió en la carrera professional per la suspensió del complement de gestió de l'acompliment ara fa una quinzena d'anys.
Així, els increments mitjans dels salaris dels treballadors públics se situen al voltant del 10%. Aquest serà el cost íntegre anual a partir del 2028, si bé es manté el compromís que aquest 2025 ja s'hi destinin 3 milions, així com aplicar la revisió parcial dels imports de les bandes salarials a partir del 2026. Aquestes mesures representaran un cost anual màxim per al Govern de 13,5 milions.
Cal recordar que les negociacions pel nou model de política retributiva ja van permetre tancar en sessions de treball anteriors un acord perquè el Govern mantingui el pressupost destinat a formació i reconegui l'antiguitat del personal interí, una mesura que tindrà una incidència especial sobretot en el cos d'Educació.
El Govern expressa l'agraïment per la col·laboració i les propostes constructives que els sindicats aporten al diàleg amb l'executiu.
Abans de parlar de percentatges convé fixar-se en una idea molt més rellevant: set de cada deu andorrans assenyalen el cost de la vida, els salaris i l’habitatge com el principal problema del país. Quan una preocupació arriba a aquests nivells i, a més, es manté durant anys, deixa de ser una percepció conjuntural per convertir-se en un problema estructural.