Andorra la Vella.- El saldo migratori d'Andorra amb l'exterior durant el 2024 va ser positiu en 1.874 persones, la qual cosa representa un descens del 45% respecte de l’any anterior, quan aquesta xifra es va situar en les 3.407 persones. Segons publica el departament d'Estadística, aquesta disminució s’explica, principalment, per les dades atípicament elevades del 2023, degudes a la regularització dels permisos temporers de residència i treball dels mesos d’abril a juny i octubre del 2023.
Així doncs, al llarg de l'any passat, un total de 4.591 persones provinents d’altres països van establir-se al Principat. Aquesta xifra és un 24,1% inferior a la del 2023, quan van arribar 6.045 persones. Aquesta disminució respon, en gran part, a l’establiment al país dels temporers que van regularitzar la seva situació i van obtenir el permís de residència i treball durant l’any 2023. Destaquen, per sobre de la resta de nacionalitats, els immigrants espanyols i els d’altres nacionalitats.
D’altra banda, van marxar del país 2.717 persones, un 3% més respecte a l’any anterior, quan van marxar 2.638 persones. Per característiques demogràfiques, els que més han migrat són homes, espanyols o d’altres nacionalitats, amb una edat compresa entre els 20 i els 39 anys.
El saldo migratori per trams d’edat és negatiu en les edats més elevades, la qual cosa significa que a partir dels 60 anys han marxat més persones de les que han arribat. Tanmateix, els saldos migratoris més elevats es troben en les franges d’edat entre 20 i 49 anys. Finalment, el saldo migratori per nacionalitat es mostra negatiu, igual que va succeir l’any passat, per als andorrans i portuguesos. En canvi, el saldo migratori d’altres nacionalitats i dels espanyols són els més elevats.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.