Andorra la Vella.- L’Associació de Bancs Andorrans (Andorran Banking) ha publicat aquest dijous una nova edició de l’informe anual corresponent a l’exercici 2024. Segons les dades consolidades del balanç de situació, el total d’actius del sector bancari andorrà ha assolit els 21.091,78 milions d’euros, cosa que representa un increment del 12,56% respecte a l’any anterior.
L’increment més destacat es registra a l’efectiu, saldos en efectiu als bancs centrals i altres dipòsits a la vista, que han augmentat un 55,97% fins als 4.926,65 milions d’euros, representant un 23,36% del total d’actius.
Pel que fa al passiu, el total s’ha situat en 19.276,61 milions d’euros, un 13,14% més que el 2023. Dins d’aquest apartat, el principal component continua sent el passiu financer a cost amortitzat, que suposa un 82,79% del total.
El patrimoni net també ha crescut, amb un augment del 6,89%, i arriba als 1.814,98 milions d’euros.
Segons es desprèn de l'informe anual, el sector financer andorrà està format per tres entitats bancàries, 21 entitats financeres no bancàries, 23 companyies d’assegurances i 4 veedors digitals. Segons el text, aquest ecosistema divers contribueix de manera destacada a l’economia nacional, representant el 13% del Producte Interior Brut (PIB) d’Andorra, una xifra que s’eleva fins al 19% si es té en compte la seva contribució indirecta.
A més, l'informe també exposa que el sector dona feina al 4% de les persones assalariades del país, un percentatge que puja fins al 7,8% si s’inclouen els llocs de treball generats indirectament. La supervisió del sector recau en organismes com l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), la UIFAND i l’AREB, mentre que a nivell representatiu destaca l’Associació de Bancs Andorrans, entre altres entitats.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.