Andorra la Vella.- L'eurozona va tancar el tercer trimestre de 2024 amb un deute del 88,2% del PIB i un dèficit del 2,6%. Segons les dades presentades aquest dimecres per l'Eurostat, la xifra de dèficit notificada a finals de setembre va ser cinc dècimes inferior a la del segon trimestre, quan la zona euro va presentar un dèficit del 3,1% de mitjana, per sobre l'objectiu que plantegen les noves regles fiscals. Pel que fa al deute públic, es va situar en la mateixa xifra que al segon trimestre i dues dècimes per sota els volums del tercer trimestre del 2023.
Pel que fa als països veïns, un cop més Espanya va registrar al tancament del tercer trimestre una de les ràtios de deute públic més altes de l'eurozona (104,3%) i un dèficit del 3,5%, per sobre la mitjana. De fet, Espanya va registrar la cinquena ràtio de deute més elevada de tota l'eurozona, superada només per Grècia (158,2%), Itàlia (136,3%), França (113,8%) i Bèlgica (105,6%). A l'altre extrem, en canvi, apareixen països com Estònia (24%) o Luxemburg (26,6%).
Pel que fa al dèficit públic, Espanya va presentar la cinquena pitjor xifra de l'eurozona (3,5%) a finals del setembre passat, només per darrere de França (6,3%), Finlàndia (5,3%), Àustria (5,2%) i Bèlgica (4,3%).
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.