Andorra la Vella.- Les dades mensuals del Servei d’Ocupació, comptabilitzades l’últim dia del mes d’octubre del 2024, exposen que el nombre global de demandants en recerca a final de mes és de 303 persones, amb una variació respecte al mes anterior del 0,3% (302 persones) i un 12,4% inferior al mateix mes de l’any anterior (346 persones).
A més, el document del departament d'Estadística també indica que el nombre de demandants en millora a final de mes és de 210 (213 el mes anterior), fet que representa una variació negativa mensual del 1,4% i una variació negativa del 21,9% respecte a l'octubre de l'any 2023 (269 persones).
El nombre de demandants de serveis a final de mes és de 78. D’aquests, hi ha 1 demandant en situació de baixa mèdica superior a 6 mesos i 77 demandants de serveis en situació d’ocupació. La variació respecte al mes anterior és d’un 1,3% en el cas dels demandants de serveis en situació d’ocupació, mentre que pels demandants en situació de baixa mèdica és nul·la.
Per altra banda, el nombre total de llocs de treball oferts a final de mes és de 1.561 (1.416 el mes anterior), equivalent a una variació mensual del +10,2% i una variació negativa del 39,4% respecte a l'octubre de l'any 2023 (2.574 ofertes de treball).
El nombre de persones beneficiàries de la prestació econòmica per desocupació involuntària decretada per Govern és de 20, el que representa una variació negativa d’un 13,0% respecte al mes anterior (23 persones) i una variació negativa d’un 9,1% respecte a l’octubre de l’any passat (22 persones).
Aquest mes s’han fet sis contractacions mitjançant el Servei d’Ocupació i 5 mitjançant els programes de treball temporal. Del total de persones inscrites al Servei d’Ocupació, n’hi ha 83 que van trobar feina pels seus propis mitjans.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.