Andorra la Vella.- La despesa pública en protecció social s'ha situat en 294,8 milions d'euros el 2023, una quantitat que representa un increment del 18,2% respecte a l'any 2022. Segons publica aquest dilluns el departament d'Estadística, aquesta xifra representa el 27,7% del liquidat total de les administracions públiques (sense comptar ni els actius ni els passius financers ni les transferències de Govern a entitats de les administracions públiques), 1,2 punts percentuals més que l'exercici anterior. També suposa un 8,6% en relació amb el PIB, mentre que la despesa per càpita assoleix els 3.707 euros, envers els 3.197 euros de l'any 2022.
Aquest augment de les despeses s'explica principalment per les despeses per la gent gran (22,7 milions d'euros d'increment), per les despeses d'habitatge (habitatges socials per import d'11,25 milions d'euros) i per les despeses en malaltia i discapacitat (6,1 milions d'euros d'increment).
La despesa pública en protecció social inclou la despesa relativa a la protecció social de les llars i dels individus, finançada per l'administració central, l'administració local, l'Institut Nacional de l'Habitatge, l'Institut Andorrà de les Dones i la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a través de les prestacions de reemborsament de la branca general, la branca de jubilació i el Fons de reserva de jubilació.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.