Andorra la Vella.- Els gossos han anat guanyant un lloc especial en la vida de molts i cada cop més es consideren membres de ple dret de la família. La seva integració dins el nucli familiar ha portat canvis significatius en la manera de viure. I és que la majoria dels qui tenen gos els inclouen en les rutines diàries, des de passejades matinals fins a activitats de lleure. A més, les vacances i sortides de cap de setmana sovint es planifiquen pensant en les seves necessitats i més tenint en compte que cada vegada són més els allotjaments que inclouen l’etiqueta de 'Pet Friendly'.
El primer a tenir en compte és saber com ens desplaçarem. Si anem en cotxe, és crucial que el gos viatgi de manera segura. Un transportí adequat a la seva mida o un arnès de seguretat específic per a gossos són imprescindibles per evitar accidents. També és important dur aigua fresca dins una ampolla portàtil i bols plegables per facilitar la hidratació durant el viatge.
Una vegada arribats a destí i per tal de fer sentir al nostre gos com a casa, cal portar el seu llit o una manta que li sigui familiar per assegurar-li un lloc còmode per dormir i descansar. En aquesta línia, agafar algunes de les seves joguines favorites l'ajudarà també a mantenir-se entretingut i reduirà l'estrès en un entorn nou.
Finalment, per seguretat del gos i propietaris és de gran importància que la mascota porti un collar amb la seva xapa d'identificació, incloent-hi un número de telèfon de contacte. I per evitar mals majors i protegir el gos durant tot el viatge cal aplicar-li un tractament adequat contra puces, paparres i altres paràsits. Alhora, no està de menys emportar-se un kit de primers auxilis per a mascotes per a qualsevol contratemps.
Tenint en compte tots aquests aspectes, sense oblidar la documentació de la mascota, només queda passar unes bones vacances en família.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.