Andorra la Vella.- El portal immobiliari Pisos.ad ha presentat el seu primer informe trimestral sobre el mercat residencial a Andorra, un treball que revela dades clau sobre els preus mitjans de venda i lloguer de pisos, així com altres dades d'interès per a compradors, venedors i actors vinculats al sector immobiliari.
Com a dada principal, l'informe situa el preu mitjà de venda d'un pis en els 662.892,81 euros, mentre que el preu mitjà del lloguer s'eleva fins als 2.695,17 euros.
En comparació amb el primer trimestre de l'any, el preu mitjà de lloguer dels pisos publicats a la plataforma Pisos.ad ha experimentat un increment del 5%, passant dels 2.566 euros als 2.695 euros actuals.
Pel que fa als pisos en venda, el preu mitjà ha augmentat un 4,91%, passant dels 631.878 euros als 662.892 euros actuals. Aquestes xifres reflecteixen una tendència alcista en el mercat immobiliari andorrà en els últims tres mesos.
L'informe també detalla la distribució dels preus per parròquies, tant per a pisos en venda com per a pisos de lloguer. Pel que fa a les dades de pisos en venda, Ordino és la parròquia amb el preu mitjà més alt, superant el milió d'euros, mentre que Encamp i la Massana presenten els preus més baixos, propers als 500.000 euros.
Quant a l’oferta, Canillo lidera el nombre de pisos en venda amb 373 immobles disponibles, seguit de prop per Encamp, amb 371 immobles. Sant Julià de Lòria, en canvi, té la menor oferta amb només 32 immobles.
Pel que fa als pisos de lloguer, Escaldes-Engordany té el preu mitjà de lloguer més alt, arribant gairebé als 4.000 euros. La parròquia amb els preus més accessibles és Encamp, on els imports oscil·len els 1.500 euros.
Paral·lelament, s'assenyala que Canillo i Escaldes-Engordany són les parròquies amb més pisos disponibles de lloguer, amb 26 i 21 pisos respectivament, mentre que Encamp és la parròquia amb menys oferta, amb només 4 pisos disponibles.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.