Andorra la Vella.- El departament d'Estadística de Govern ha publicat aquest dijous les dades del Servei d'Ocupació que revelen un panorama detallat del mercat laboral local. El nombre total de demandants d'ocupació se situa en 328 persones, amb una disminució del 2,4% respecte al mes anterior i una baixada del 5,7% en comparació amb el mateix període de l'any anterior (348 persones). D'altra banda, el nombre de demandants en millora a final de mes és de 210, un increment de l'1,4% respecte al mes anterior, tot i que representa una baixada del 13,6% respecte a maig de 2023, que es van comptabilitzar 243 persones en aquesta categoria
Quant al nombre de demandants de serveis a final és de 76 persones, totes en situació d'ocupació i cap en baixa mèdica superior a sis mesos. La variació mensual mostra un augment del 2,7% entre els demandants de serveis en situació d'ocupació, mentre que no hi ha canvis entre els quals estan en situació de baixa mèdica. Pel que fa a la durada d'atur, el 93,3% dels desocupats són de curta durada, mentre que el 6,7% restant són de llarga durada. La distribució per nacionalitat i temps de residència destaca els espanyols amb més de deu anys de residència com el grup més nombrós, representant el 25,5% del total.
Finalment, es registra una reducció en el nombre de llocs de treball oferts amb un total de 2.039, fet que suposa una disminució del 6,3% respecte al mes anterior i del 22,4% en comparació amb maig de 2023. El nombre de persones beneficiàries de la prestació econòmica per desocupació involuntària decretada pel Govern és de vint, un increment del 5,3% respecte al mes anterior i en línia amb el mateix període de l'any anterior. Durant el maig, es van formalitzar tretze contractacions a través del Servei d'Ocupació i 21 mitjançant programes de treball temporal, mentre que 69 persones van trobar feina pels seus propis mitjans.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.