Andorra la Vella.- El departament d’Estadística continua millorant i validant les estadístiques macroeconòmiques i empresarials. Durant les darreres setmanes, s’estan duent a terme assistències tècniques sobre activitats contemplades al pla d’estadística 2022-2025 per incorporar una revisió profunda de procediments i metodologies i oferir un salt qualitatiu en els indicadors econòmics que ofereix.
En relació a les activitats 'Índex de preus de consum', 'Índex de preus de consum harmonitzat' i 'Enquesta de pressupostos familiars', el passat 28 de febrer es va signar un contracte d’assistència tècnica entre el departament d’Estadística del Govern i l’Institut Nacional d’Estadística d’Espanya (INE) per tal de dur a terme una revisió global, tècnica i neutra de tota la metodologia i tractaments en aquestes tres activitats estadístiques. De fet, dues tècniques de l’INE s’han desplaçat aquesta setmana a Andorra per dur a terme aquests treballs.
Per a la millora de l’activitat ‘Comptabilitat nacional bàsica (PIB)’, dos tècnics del departament d’Estadística han pogut rebre a Eustat, l’institut basc referent en el càlcul i difusió del producte interior brut, un assessorament tècnic els dies 27, 28 i 29 de febrer. Els treballs s’han centrat en l’estimació del PIB per les tres vies: l’oferta, la demanda i les rendes.
Per últim, l’estadística ‘Balança de pagaments i posició inversora internacional’ es considera a nivell econòmic internacional com una de les més transcendents i rellevants, ja que permet analitzar la situació econòmica d’un país respecte als altres. Per al Fons Monetari Internacional (FMI), del qual Andorra en va esdevenir membre el 16 d’octubre del 2020, és una estadística determinant. Aquest organisme promou cada any uns seminaris formatius i enguany ha convidat al departament d’Estadística a participar-hi, conjuntament amb altres 42 països membres. Actualment, una tècnica d’Estadística assisteix al seminari que se celebra a Washington DC entre els dies 4 i 20 de març.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.