Andorra la Vella.- Amb l’objectiu de simplificar la tramitació de les peticions per part de les empreses per celebrar sortejos propis, el consell de ministres ha aprovat, a proposta del titular de Finances, Ramon Lladós, el nou reglament de les llicències de classe E. El nou text, que substitueix l’aprovat fa vuit anys, permetrà a les entitats que duguin a terme concursos amb intervenció d’atzar, rifes, participacions de loteria i les loteries de promoció o publicitàries efectuar d’una forma més àgil els tràmits escaients davant el Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) per celebrar aquests sortejos.
Per tal de garantir que aquests sortejos siguin una activitat puntual dels operadors, un altre dels canvis del nou text és la limitació a una única llicència per operador, el que suposa que – respecte a la normativa vigent – les entitats només podran tenir en possessió una llicència vigent i quan aquesta expiri en podran demanar una de nova, sense acumular més d’una llicència en vigència.
A més, el text adapta la normativa en matèria de jocs d’atzar d’aquesta categoria a les noves disposicions legals introduïdes a la llei de protecció de dades, aprovada durant la legislatura passada. Aquest nou reglament reestructura i simplifica el contingut de la normativa anterior amb una harmonització de l’articulat, amb l’objectiu de crear un marc jurídic únic, clar i estructurat respecte de l’explotació d’aquesta classe de llicències.
Des del CRAJ s’ha previst explicar els canvis normatius als operadors concernits per facilitar l’adaptació del funcionament d’aquests al nou reglament. De fet, l’entrada en vigor del text és quinze dies després de la publicació al BOPA el dimecres vinent, per facilitar a les empreses l’adaptació a la normativa.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.