Andorra la Vella.- El Govern ha aprovat el projecte de llei que substituirà la vigent llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, que té previst entrar a tràmit parlamentari aquest divendres i que estableix una disposició transitòria de tres mesos per a la seva entrada en vigor. En particular, s’introdueixen noves obligacions en matèria d’assessorament i transparència envers els clients.
Concretament, el ministre portaveu, Guillem Casal, ha manifestat aquest dijous que el projecte de llei tindrà afectació sobre la manera en què les entitats de crèdit hauran d'informar, assessorar o vendre productes financers als clients, fent-ho que sigui de manera més precisa i evitant que s'assumeixin "riscos no adequats pel perfil del client". Així mateix, caldrà fer assessoraments acurats i establir una "major transparència" pel que fa als incentius rebuts per part de les entitats financeres dels productes comercialitzats.
Amb aquesta nova llei, l’objectiu del Govern és, d’una banda, recollir en un únic text legal tota la normativa vigent al Principat referent a l’organització i el funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. I, d’altra banda, transposar el paquet normatiu corresponent a la normativa europea MiFID II (Market in Financial Instruments Directive), per tal de donar compliment als compromisos assolits amb la Comissió Europea en el marc de l’acord monetari.
Cal recordar que el sector financer té una importància essencial dins l'economia del Principat. A més, es troba profundament connectat amb el sector financer internacional, per la qual cosa resulta especialment rellevant que les normes que regeixen el sector financer andorrà es trobin totalment alineades amb els més alts estàndards internacionals.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.