Andorra la Vella.- Un total de 208 persones residents han sol·licitat la nacionalitat andorrana durant el primer trimestre d'aquest any, tal com publica aquest dijous el departament d'Estadística. De manera desglossada, 108 han estat atorgades amb plenitud de drets i 100 han estat resoltes amb el reconeixement del dret d'adquisició de la nacionalitat a títol provisional.
Segons les dades publicades, d'aquestes sol·licituds atorgades amb plenitud de drets, 74 les han adquirit per origen i 34 per adquisició, és a dir, que van haver de renunciar a la seva nacionalitat anterior. Estadística també informa que 100 sol·licituds van ser resoltes amb el reconeixement de dret d'adquisició de la nacionalitat a títol provisional, ja que en aquest cas la persona interessada ha d'acreditar la pèrdua de la o les nacionalitats d'origen.
Tal com es posa en relleu en l'informe, seguint la normativa europea en matèria d'estadístiques de migració i protecció internacional, l'estadística d'adquisicions de nacionalitat de residents només considera els processos que impliquen un canvi de nacionalitat i que es refereixen a persones residents. Així, durant el primer trimestre d'aquest any, de les 34 adquisicions de nacionalitat, el 82,4% s'han obtingut per l'opció de residència, l'11,8% per matrimoni i el 5,9% restant per altres motius.
Per gèneres, el 42,9% de les adquisicions per residència corresponen a homes i el 57,1% restant a dones, i es caracteritzen per ser majoritàriament de persones que han nascut a Espanya i que han renunciat a la nacionalitat espanyola (64,3%). Pel que fa a les adquisicions de la nacionalitat per matrimoni, al primer trimestre del 2023 van adquirir la nacionalitat andorrana més dones (75%) que homes (25%).
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.