Andorra la Vella.- El Govern va destinar 3,3 milions d'euros a prestacions per pagar el lloguer d'habitatges durant el 2022. Així es desprèn de la nota publicada aquest dijous pel departament d'Estadística, en la qual s'indica que l'import suposa un increment del pressupost previst de 269.939 euros i que l'ajuda mitjana per persona beneficiària i per llar s'enfila als 2.286 euros. Entrant al detall de les prestacions sol·licitades al llarg de l'any passat, es van presentar un total de 1.776 demandes, de les quals el 82,8% han estat resoltes favorablement i, les restants, un 17,7% han estat rebutjades.
En relació amb la nacionalitat de les persones que sol·liciten l'ajut, informen que els residents espanyols i andorrans són els majoritaris, amb un 62,6% de les peticions, de les quals se n'han atorgat un 61,9%. Per col·lectius, un 24,8% de les demandes provenen de famílies monoparentals, seguides de les persones grans amb un 22% i els joves, amb un 8%. Respecte a l'estructura de les llars, una de cada tres sol·licituds provés d'habitatges amb un sol membre, assolint el 30,7% de les ajudes atorgades, seguides de les monoparentals amb un 27,8% de sol·licituds resoltes favorablement.
Quant a les demandes per parròquies, els residents a Andorra la Vella han representat el 39,8% dels ajuts, havent rebut un 40,9% del total de la partida. La majoria de les sol·licituds desfavorables, un 67,5%, ho són perquè els sol·licitants superen el barem d'ingressos o patrimonial. L'import de la liquidació pressupostària del Govern d'aquestes prestacions correspon al 0,63% del total de la despesa de l'executiu i, al seu torn, representa el 0,11% del PIB, unes dades que representen un creixement de 0,08 i 0,01 punts en comparació a l'any anterior, respectivament.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.