Andorra la Vella.- La variació anual de l'Índex de Preus de Consum (IPC) del mes de gener s'ha fixat en el 7,4%, una xifra notablement superior a la registrada durant el mateix mes del 2022, quan se situava en el 3,6%, i també per sobre de la del mes de desembre (7,1%). Segons publica aquest dijous el departament d'Estadística, els principals grups que han fet augmentar la inflació han estat el d'aliments i begudes no alcohòliques, que han presentat un creixement de sis dècimes, situant-se en el 14,1%, i el d'habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles, que han presentat un creixement de tres dècimes, situant-se en el 7,8%.
D'altra banda, també hi ha hagut altres dos grups que han fet moderar la inflació. En aquest cas, es tracta del d'esbarjo, espectacles i cultura, que ha registrat una disminució d'un punt i sis dècimes, situant-se en el 7,5% negatiu, i el de comunicacions, que amb una disminució d'un punt i dues dècimes se situa en l'1,2% negatiu.
Quant a la inflació subjacent s'ha fixat en el 5,4%, dos punts per sota de l'IPC registrat. Pel que fa a la resta de grups especials, cal destacar el decreixement en la variació anual de l'IPC dels productes petroliers, que passa del 24,5% el mes passat al 19%.
En comparació amb els països de l'entorn, l'IPC d'Espanya del gener d'aquest any s'ha situat en el 5,9%, el que representa un augment de dues dècimes respecte de la variació registrada al desembre. Pel que fa a França, l'IPC del gener s'ha fixat en un 6%, una dècima per sobre de la variació registrada al desembre.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.