La despesa pública en activitats recreatives, cultura i religió es va situar l'any passat en 45,9 milions d’euros, quantitat que representa un increment del 10,1% respecte de l’any 2020, segons les dades fetes públiques aquest dilluns pel departament d'Estadística del Govern.
Aquest import representa el 5,2% de liquidat total de les administracions públiques (sense comptar ni els actius ni els passius financers ni les transferències del Govern a entitats de les administracions públiques), el mateix percentatge que l’any anterior i suposa l'1,6% del producte interior brut (PIB), igual que l’any anterior.
Aquest increment de les despeses s’explica pels augments en serveis recreatius i esportius, que creixen un 12,5%, la qual cosa representa 2,4 milions d’euros; en les despeses en serveis culturals (que augmenten un 10,9%, és a dir, 1,7 milions d’euros) i en serveis de ràdio i televisió i serveis editorials, que han crescut un 35%, 1,4 milions d’euros, en xifres globals.
Si es tenen en compte les dades històriques facilitades per Estadística, tenim que la despesa en serveis recreatius i esportius és la més elevada (22,1 milions) des del 2016. Pel que fa a serveis culturals, els 16,8 milions destinats són la quarta xifra més elevada, per darrere dels 19,5 del 2019; els 17,6 del 2017 i els 16,9 del 2018. Quant als serveis de ràdio i televisió i serveis editorials, la quantitat de 5,5 milions que es van destinar l'any passat és la xifra més elevada dels darrers anys. A l'últim, els 1,5 milions que es van destinar a serveis religiosos i altres serveis comunitaris són la segona xifra més elevada, igualada a la del 2020 i per sota dels 1,8 del 2019. Dels 45 milions destinats a aquests serveis, cal concretar que 14,4 van ser per a personal; 13,4 per a béns corrents i serveis; 9,4 van ser transferències corrents; 8,4 inversió real i 207.425 transferències de capital.
Les tensions comercials que han esclatat els darrers dies arran de les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, contra Espanya són, de moment, una amenaça política més que no pas una decisió econòmica efectiva.