Andorra la Vella.- El Govern ha trobat una solució jurídica per als treballadors que estan en situació de Suspensió Temporal del Contracte de Treball (STCT) o amb Reducció de la Jornada Laboral (RJL) i que encara no han pogut percebre la seva retribució, ja sigui perquè les seves empreses tenen algun tipus de deute o incidència pendent amb l'administració o ja sigui perquè hagin de solucionar defectes de forma o mancances en la documentació de les seves sol·licituds. Així, a partir d'aquest divendres, s'iniciarà el procediment del pagament d'aquestes retribucions i paral·lelament es duran a terme accions amb les empreses perquè regularitzin la seva situació.
Actualment unes 200 empreses que han sol·licitat STCT o RJL no compleixen els requisits per accedir als ajuts del Govern per tenir algun tipus de deute amb l'administració (ja sigui amb els comuns, el Govern o la CASS) o per defectes de forma en la presentació en la documentació. Aquesta situació afecta a més de 1.000 treballadors.
El Govern ha decidit que es prioritzarà l'interès dels assalariats i es procedirà al pagament de les prestacions; a més, aplicarà mecanismes perquè les empreses regularitzin la situació i donin compliment als requisits per accedir a aquest ajut, tal com preveu la llei, entre els quals la condició de no tenir cap deute pendent amb l'administració.
Actualment s'han liquidat un total de 7.644 prestacions d'assalariats i 1.591 prestacions a treballadors per compte propi. És a dir, un total de 9.235 persones han percebut la seva prestació per part del Govern. Es preveu que les aproximadament 1.000 retribucions pendents es puguin efectuar durant la pròxima setmana. Des de l'executiu s'està en contacte permanent amb els sectors per tal d'agilitzar els procediments.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.