La Liliana Gomes va quedar-se sense feina només començar la crisi sanitària. Treballava en una empresa de neteja de Sant Julià de Lòria i després de gairebé tres mesos demostrant la seva vàlua, tenia l'esperança que li renovessin el contracte. Però el coronavirus ho va canviar tot. L'activitat econòmica del país es va aturar de cop i tant a ella com desenes de persones més arreu del Principat es van quedar sense ingressos d'un dia per l'altre.
Legalment, els seus acomiadaments són legals, perquè simplement les empreses van decidir no renova'ls-hi el contracte, però són un reflex de la crisi econòmica i social que s'ha creat a conseqüència del virus. Per intentar fer arribar les seves demandes a les autoritats, aquest col·lectiu ha creat un registre paral·lel al que va posar en marxa el Govern per detectar els acomiadaments improcedents vinculats a la Covid-19. Són persones que estan en una situació d'extrema precarietat: sense feina ni cap dret a indemnització ni atur, amb fills a càrrec i sense tot just estalvis.
Sota el títol ' Covid-19, precarietat sense recursos', l'agrupació que reuneix un centenar de persones pretén fer arribar a l'executiu "les injustícies laborals" que han patit.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.