Més de 300 famílies de la Seu d’Urgell han rebut durant el 2018 un ajut al lloguer social gràcies al conveni entre l’ajuntament i l’Agència Catalana de l’Habitatge. L’Oficina Local d’Habitatge ha estat, un any més, l’encarregada de tramitar les sol·licituds per a les persones que volen optar a aquest ajut que contempla subvencionar fins un màxim d’un 40% del pagament del lloguer mensual. Pel que fa a aquest tipus d’ajut, al 2018 se’n van concedir 218 de favorables, que s’afegeixen a una setantena d’antics perceptors. A aquesta xifra s’hi ha d’incloure una quinzena de prestacions d’especial urgència. Cal remarcar que totes aquestes prestacions gestionades per part de l’Oficina Local d’Habitatge de la Seu d’Urgell han estat treballades conjuntament amb els tècnics del serveis socials bàsics del Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell.
A banda dels ajuts directes al lloguer, cal explicar que l’Oficina Local d’Habitatge de la Seu d’Urgell gestiona un parc de 40 habitatges que s’inclouen en la Xarxa Municipal de Mediació del Lloguer Social. Aquests habitatges, la majoria de propietaris particulars, es lloguen a un preu més baix que el de mercat, a canvi de garantir als propietaris el cobrament per part de l’administració en cas d’impagament o desperfectes causats pels llogaters. A aquests habitatges cal sumar-hi 35 pisos que gestiona directament l’Agència de l’Habitatge de Catalunya al municipi, xifra que darrerament s’ha vist incrementada per la compra d’algun pis per la via del tanteig i retracte que permet l’article 51.2 b) de la Llei del Dret a l’Habitatge.
Des de l’ajuntament de la Seu d’Urgell s’ha remarcat “la feina creixent i en xarxa de suport a les famílies que s’està fent en l’àmbit de l’habitatge” i s’ha manifestat “la voluntat de continuar explorant opcions per millorar aquest tipus de polítiques de cohesió social al municipi”.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.