Unió i paciència. Aquestes són les dues claus per implantar la tecnologia 'blockchain' a Andorra, segons les diverses conferències que s'han dut a terme aquest dimarts organitzades per la comissió ANDblockchain de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA). El seu president, Àlex Armengol, ha explicat que "cal aplicar dues de les divises que figuren a l'escut d'Andorra, que són 'virtus' i 'unitas', a més de la paciència perquè no ens hem de precipitar".
Armengol ha introduït les conferències juntament amb Pere Augé, el president de la comissió Marca Andorra de la CEA. Durant la sessió s'ha parlat de les tendències regulatòries, el tractament fiscal a Espanya i a Andorra i la criptomoneda i tendències 'blockchain'. Un dels aspectes que ha interessat els assistents, que han omplert la sala, ha estat el de la fiscalitat. En aquest sentit, Andorra té uns avantatges fiscals que la fan ser molt competitiva. El país també pot ser un laboratori d'innovacions però abans s'ha de saber la regulació i l'impacte de les criptomonedes i les seves noves formes de negoci, que ha estat el títol que ha englobat les tres conferències.
Així, Vanessa Villen i Pau Augé han parlat sobre 'compliance' i tendències regulatòries, mentre que Marc Urgell i Javier Blázquez han centrat la seva intervenció sobre el tractament fiscal a Espanya i a Andorra. La sessió s'ha tancat amb una ponència sobre la criptomoneda i les tendències 'blockchain'.
La tecnologia 'blockchain' s’està convertint en la plataforma capdavantera i el principal motor de la transformació de l’economia i de la societat actuals. Una 'blockchain' (cadena de blocs, en anglès), també coneguda per les sigles BC, és una base de dades distribuïda, formada per cadenes de blocs dissenyades per evitar-ne la modificació un cop que una dada ha estat publicada, emprant un segellat de temps confiable i enllaçant a un bloc anterior. Per aquesta raó, és especialment adequada per emmagatzemar de forma creixent dades ordenades en el temps i sense possibilitat de modificació ni revisió.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.