El nombre de naixements va baixar a Andorra l'any passat un 7,3% i es va situar en 588 -la dada més baixa des del 1988- i el percentatge de creixement vegetatiu, que s'extreu de la diferència positiva entre naixements i defuncions (319) ha passat del 0,44 al 0,36%, segons les dades del departament d'Estadística facilitades aquest dijous. Quant als naixements, per parròquies, destaca Canillo que l’any passat va registrar un creixement dels naixements del 29%. Només Ordino i la Massana presenten també un augment mentre que a la resta de parròquies els naixements davallen. Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany presenten descensos del 17 i del 16,5% respectivament. Quant al creixement vegetatiu, Ordino i Canillo són les parròquies on més ha augmentat, concretament un 0,79% i un 0,74%.
Les dades mostren també que l’edat mitjana de les mares va ser de 32,94 anys amb una taxa de fecunditat de 31,74 nadons per mil dones de 15 a 49 anys. Així, un 39,6% dels naixements han estat de mares entre els 30 i els 34 anys, seguides de les de 34 a 39, amb un 30,8%.
Pel que fa a les defuncions, se'n van comptabilitzar 319 de residents, 166 homes i 153 dones, amb un augment del 2,9% respecte l'any anterior i amb una edat mitjana de 72,99 anys pels homes i 80,07 anys per les dones. La taxa de mortalitat ha estat de 4,27 difunts per cada mil habitants. La parròquia d'Andorra la Vella és on més defuncions es van produir, amb 127, xifra que representa el 40% del total.
Finalment, val a dir que durant l'any passat es van registrar 320 casaments, amb una clara majoria dels civils, 274, davant els eclesiàstics, 46. Més de la quarta part dels casaments van tenir lloc a la capital. Finalment, el 2017 hi va haver sis casaments entre persones del mateix sexe, amb un descens respecte el 2016, quan n'hi va haver nou.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.