Les crisis globals ja no només afecten sectors estratègics com l’automoció, l’energia o la tecnologia. Ara també poden arribar fins a elements aparentment tan simples com el color d’un envàs.
La companyia japonesa Calbee, una de les principals marques d'esnacs del país, ha hagut d’adaptar part del packaging dels seus productes arran de les dificultats derivades de l’encariment de les matèries primeres i dels components vinculats al petroli, indispensables per a la producció de tintes industrials.
El resultat ha estat sorprenent: bosses de patates impreses pràcticament en blanc i negre, amb un disseny molt més auster del que és habitual en una indústria on el color és una eina clau per captar l’atenció del consumidor.
El cas de Calbee exemplifica fins a quin punt les cadenes de subministrament globals continuen tensionades després dels darrers anys marcats per la pandèmia, l’encariment energètic i la inestabilitat geopolítica.Elements que habitualment passen desapercebuts —com pigments, dissolvents o derivats químics utilitzats en les tintes— depenen directament d’una indústria petroquímica globalitzada. Quan aquesta cadena es veu alterada, l’impacte acaba arribant també al màrqueting, al disseny i a la comunicació visual de les marques.
I això obliga moltes empreses a replantejar prioritats.
Durant dècades, el packaging s’ha convertit en una de les principals armes comercials dels productes de consum. Colors vius, acabats brillants i dissenys cada vegada més sofisticats formen part de l’estratègia per diferenciar-se als lineals dels supermercats.Però el context actual està demostrant que el branding ja no depèn únicament de la creativitat. També depèn de factors com la disponibilitat de materials, els costos logístics, l’energia, i la capacitat d’adaptació de les empreses.
De fet aquest tipus de limitacions poden acabar generant noves oportunitats comunicatives. En un mercat saturat visualment, un envàs minimalista o inesperadament senzill pot acabar destacant més que un disseny carregat de colors.
El cas japonès és també un recordatori de la fragilitat de l’economia global actual. Una alteració en la producció química o en el preu del petroli pot acabar modificant aspectes quotidians que fins fa poc semblaven intocables. I, paradoxalment, una bossa sense color pot acabar convertint-se en una de les campanyes de màrqueting més comentades.