Andorra la Vella.- La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha defensat les polítiques d'inversió estrangera impulsades pel Govern i ha assegurat que el nou marc normatiu permet "seleccionar projectes amb més valor afegit" i rebutjar aquells que no s'ajusten als criteris fixats.

Marsol ha remarcat que l'objectiu de l'executiu no és reduir la inversió estrangera, sinó reorientar-la cap a projectes considerats estratègics. En aquest sentit, ha afirmat que el model actual busca "una inversió estrangera de més nivell, de més qualitat, de més valor afegit, que aporti al país i que sigui complementària amb les activitats que tenim al país". D'igual forma, la ministra ha apuntat que "el nombre d'inversió estrangera està baixant", mentre "que a nivell de valor està pujant".

La ministra ha posat en relleu que aquest canvi ja s'està traduint en decisions concretes. Segons ha explicat, el nou marc legal ha permès denegar "més de 100 sol·licituds d'inversió estrangera en qüestió de 7 o 8 mesos", en casos en què els projectes no aportaven prou valor o no encaixaven amb els criteris establerts. Marsol ha insistit que aquestes denegacions formen part d'un canvi de filosofia en la gestió de la inversió exterior, que ara prioritza la qualitat per sobre del volum. "Abans no es tenia la mateixa capacitat de filtratge", ha apuntat, en referència a la normativa anterior.

Diferents conceptes

Marsol ha volgut diferenciar durant la compareixença entre les diferents fases que segueix una operació d’inversió estrangera, i ha advertit que "no totes les sol·licituds que es presenten s’aproven i no totes les que s’aproven es formalitzen". La ministra ha explicat que una sol·licitud presentada és simplement un expedient registrat, mentre que una sol·licitud autoritzada implica una resolució favorable que concedeix sis mesos per executar la inversió. Si l’operació no es formalitza davant de notari dins d’aquest termini, l’autorització caduca. En aquest sentit, ha remarcat la diferència entre les xifres d’operacions autoritzades i les efectivament executades, i ha assegurat que "no té res a veure el que sol·liciten amb el que es formalitza".

La titular d’Economia també ha destacat que la llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge introdueix per primera vegada mecanismes de seguiment posterior de les inversions. Així, al cap de 18 mesos de la formalització, el Govern podrà requerir als inversors que acreditin si han desenvolupat realment el projecte anunciat, si han contractat personal o si han invertit en el sector previst inicialment. "Fins i tot es podrà anul·lar i deixar sense efecte aquesta inversió", ha advertit Marsol, tot puntualitzant que aquesta revisió encara no s’ha pogut començar a aplicar perquè la llei es va aprovar l’abril del 2025 i cal esperar que transcorrin els primers 18 mesos.

Dades més en profunditat

Pel que fa a les dades, el secretari d'estat d'empresa, diversificació econòmica i innovació, Marc Saura, ha detallat que el 2025 es van registrar 703 inversions formalitzades, mentre que "entre el 2024 i el 2025 hi ha 600 sol·licituds que s'han caducat". També ha remarcat que les grans xifres del 2025 estan condicionades per quatre operacions vinculades a dos inversors que sumen uns 450 milions d’euros. Segons el Govern, això explica que el valor de les sol·licituds autoritzades s’enfilés fins als 800 milions, malgrat que el nombre d’operacions no hagi crescut de manera significativa. "El que volem és menys inversió estrangera, però més important i de més qualitat", ha defensat Marsol, que ha assegurat que aquestes operacions estan relacionades amb els sectors de la tecnologia, la innovació, la salut i la cultura.

Missatge per a l'oposició

Marsol ha defensat que encara és “precipitat” concloure que les mesures impulsades pel Govern en matèria d’inversió estrangera no han funcionat, i ha retret a alguns grups parlamentaris que facin valoracions “agosarades i poc serioses” comparant les dades del 2025 amb les del 2024. La ministra ha recordat que la llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge es va aprovar el 10 d’abril del 2025 i que, per tant, “tot just fa un any” que està en vigor. “No es pot demanar que una llei sigui efectiva abans de la seva aprovació”, ha afirmat, tot incidint que moltes de les operacions formalitzades el 2025 provenen de sol·licituds tramitades sota el règim anterior.

En aquest sentit, ha remarcat que les disposicions transitòries i el temps necessari perquè les noves normes s’apliquin plenament fan que encara no es pugui mesurar l’impacte real de les reformes. “Una llei que s’acabi d’aprovar no podem dir que sigui efectiva al cap de sis o set mesos”, ha insistit. Marsol també ha recordat que la llei que va doblar l’impost sobre la inversió estrangera es va aprovar “tot just fa dos mesos”, de manera que considera que encara no hi ha prou perspectiva per extreure conclusions definitives. “Dir que les mesures del Govern no han sigut efectives en base a aquestes comparacions és tergiversar la situació”, ha sentenciat.