Andorra la Vella.- El president de l’APTA, Josep Duró, i el secretari de l’entitat, Jordi Cerqueda, han situat la reforma de la LGOTU com una de les prioritats per al futur del país. L’associació defensa un canvi profund del model actual per avançar cap a una planificació urbanística nacional, amb més coordinació entre administracions i menys dependència de les decisions parroquials. L’entitat considera que la futura reforma ha d’anar molt més enllà i ha reclamat una reorganització estructural del sistema urbanístic andorrà.

Els responsables de l’APTA han anunciat que aquest dijous 14 de maig tindrà lloc una assemblea oberta a tots els propietaris i persones interessades per exposar les conclusions del treball fet davant la comissió parlamentària i presentar les propostes de l’associació sobre la reforma de la LGOTU. La trobada se celebrarà a les 19.30 hores al centre cultural de La Llacuna i combinarà una primera part interna de l’assemblea amb una segona oberta al públic. Duró ha fet una crida a la participació, assegurant que el debat urbanístic"“no és només una qüestió de construir més o menys", sinó que afecta directament "la gestió del patrimoni, la demografia, l’economia i el futur del país".

En aquest sentit, Cerqueda ha criticat que actualment Andorra funcioni amb "set visions diferents de país", una per cada parròquia, fet que considera incompatible amb una gestió equilibrada del territori. "No es pot continuar permetent que cada comú faci la seva política urbanística sense una coordinació nacional", ha assegurat.

Segons l’APTA, la reforma de la LGOTU ha de servir per reforçar el paper de l’Estat en la planificació territorial i limitar l’actual autonomia comunal en matèria urbanística. Duró ha admès que els comuns van obtenir àmplies competències urbanístiques en establir-se la Constitució, però considera que el context actual exigeix un nou model.

"Les necessitats del país, les infraestructures, la demografia o l’economia no es poden decidir només des de cada parròquia", ha defensat.

Un òrgan amb pes polític, tècnic i associatiu

La principal proposta de l’APTA és la creació d’un organisme supracomunal integrat pel Govern, els comuns, experts tècnics i representants associatius per coordinar les grans decisions urbanístiques i territorials del país. Segons Cerqueda, aquest òrgan hauria de tenir una funció permanent d’anàlisi i planificació sobre aspectes com el creixement demogràfic, l’habitatge, les infraestructures, el turisme o l’impacte econòmic de les polítiques urbanístiques.

"No pot ser només un organisme tècnic. Ha de combinar decisió política amb experts en economia, medi ambient, urbanisme i territori", ha afirmat. L’APTA considera que la manca de planificació global ha provocat desequilibris entre parròquies, diferències urbanístiques molt marcades i una sensació d’inseguretat jurídica entre els propietaris. Conjuntament amb aquest òrgan, l’APTA creu que cal crear un observatori per estudiar l’evolució demogràfica i econòmica del país.

Duró ha lamentat que durant anys no s’hagi fet una anàlisi continuada sobre el creixement de la població, les necessitats d’habitatge o l’impacte de l’activitat immobiliària. "Cal saber quin país volem, quina economia volem i quanta població pot assumir Andorra", ha afirmat Cerqueda, tot insistint que el desenvolupament urbanístic no es pot desvincular del model econòmic ni de la capacitat del territori. "Si no hi ha planificació, acabem actuant segons les urgències del moment", ha advertit.

Els responsables de l’APTA també han qüestionat el funcionament actual de la CTU, considerant que l’organisme ha anat assumint funcions que excedeixen el seu paper estrictament tècnic. Duró ha defensat que les decisions urbanístiques tenen conseqüències econòmiques, socials i patrimonials molt importants i, per tant, han de formar part d’una estratègia nacional consensuada.

Duró també s'ha referit a la reclamació dels propietaris ordinencs al POUP del comú, el qual consideren arbitrari. "Volem anar fins al [Tribunal] Constitucional", ha advertit en cas que el recurs presentat a Batllia no fructifiqui. Duró ha assegurat que la situació és conseqüència d’una "falta de diàleg" entre el comú i els propietaris de terrenys no edificats, que titlla de "fracàs". "Quan un afer arriba a la Batllia és perquè el diàleg polític s’ha acabat", ha afirmat.

Diversos propietaris han presentat recursos contra el nou POUP ordinenc en considerar que les noves limitacions redueixen dràsticament el potencial edificable i el valor de molts terrenys. Duró ha advertit que alguns canvis urbanístics poden provocar una "inseguretat jurídica total" per als propietaris. "El que no pot ser és que un terreny que abans tenia un valor de 100 passi pràcticament a zero d’un dia per l’altre", ha declarat.