Andorra la Vella.- Els representants dels treballadors i els conductors de Coopalsa, afiliats a la Unió Sindical d’Andorra i representats pel seu comitè d’empresa, han traslladat aquests dies una reflexió que il·lustra clarament la realitat del sector privat al país: la defensa dels drets laborals recau sovint en un nombre molt reduït de representants dels treballadors que han d’assumir aquesta responsabilitat sense estructura ni recursos.

Aquesta situació posa de manifest la dificultat real que tenen molts treballadors per sostenir conflictes laborals o processos judicials, especialment en un context on els comitès d’empresa no disposen de cap dotació econòmica ni de recursos propis per afrontar litigis laborals.

A partir d’aquesta realitat, la Unió Sindical d’Andorra ha analitzat la recent sentència del Tribunal Constitucional d’Andorra que declara inconstitucionals diversos articles de la legislació sobre conflictes col·lectius que imposaven l’arbitratge obligatori en determinades situacions laborals.

La decisió del Tribunal reafirma un principi jurídic fonamental: tant els treballadors i les seves organitzacions com les empreses i les seves organitzacions han de poder accedir plenament a la justícia i no poden veure limitat aquest dret per mecanismes que substitueixin el control judicial.

Tanmateix, la Unió Sindical d’Andorra constata que aquesta realitat jurídica contrasta amb la situació real del món laboral del sector privat andorrà.

El país continua caracteritzant-se per una gran feblesa de l’organització sindical, amb un sol sindicat implantat de manera significativa al sector privat i amb una presència molt limitada de comitès d’empresa i de negociació col·lectiva en molts sectors econòmics.

Quan aquests comitès existeixen, la seva situació és especialment precària. En la major part dels casos es tracta d’estructures sense cap dotació econòmica, sense recursos propis i sense capacitat real per afrontar els costos d’un procediment judicial.

Els membres dels comitès d’empresa són treballadors que continuen desenvolupant la seva activitat laboral habitual i que assumeixen la responsabilitat de defensar els drets de tota la plantilla sense disposar d’estructura ni recursos per sostenir processos judicials llargs i costosos.

Els costos judicials, tant en assessorament jurídic com en el temps necessari per sostenir un litigi, representen avui una barrera real per a molts treballadors del sector privat i per als comitès d’empresa que no disposen de cap suport econòmic.

La Unió Sindical d’Andorra denuncia que aquesta situació no és fruit de l’atzar sinó també del poc suport institucional que el sindicalisme ha rebut durant anys.

El Govern encapçalat pel senyor Xavier Espot i els grups polítics que li donen suport al Consell General no han impulsat mesures efectives per reforçar la llibertat sindical ni per dotar els representants dels treballadors dels recursos necessaris per exercir la seva funció.

Mentrestant, les organitzacions empresarials disposen d’estructures sòlides i de capacitat organitzativa, mentre que el moviment sindical del sector privat continua funcionant sense recursos econòmics, sense estructura i sense suport institucional comparable.

Aquesta desigualtat estructural genera un sistema laboral clarament desequilibrat, en el qual les empreses i les seves organitzacions disposen de recursos i estructures consolidades mentre que els representants dels treballadors han d’afrontar conflictes laborals complexos amb una capacitat molt limitada.

La Unió Sindical d’Andorra constata que, en la pràctica, són sovint uns pocs representants dels treballadors els que assumeixen la defensa dels drets col·lectius sense estructura, sense recursos i amb grans dificultats per sostenir litigis laborals.

La Unió Sindical d’Andorra considera que aquesta situació evidencia una desigualtat estructural en el sistema laboral del país.

Per aquest motiu, la Unió Sindical d’Andorra reclama al Govern i al Consell General mesures concretes per garantir mecanismes reals que facilitin l’accés dels treballadors a la justícia laboral, reforçar la representació dels treballadors als centres de treball, impulsar el desenvolupament real de la negociació col·lectiva i establir un suport institucional que permeti el desenvolupament d’organitzacions sindicals fortes al sector privat.

Sense aquestes mesures, el sistema laboral andorrà continuarà funcionant amb una clara desigualtat entre la representació empresarial i la representació dels treballadors, que dificulta l’exercici real dels drets laborals reconeguts per la legislació.

La Unió Sindical d’Andorra recorda que una democràcia laboral equilibrada no pot sostenir-se amb empreses i organitzacions empresarials estructurades mentre els sindicats del sector privat han de defensar els drets dels treballadors sense recursos ni suport institucional.