Andorra la Vella.- L’activitat agrària a Andorra va registrar 302 explotacions el 2025, segons les dades publicades aquest dimarts pel departament d’Estadística. Les xifres corresponents a aquell any mostren que el sector continuava fortament vinculat a la ramaderia i als cultius destinats a l’alimentació animal, que seguien marcant l’estructura productiva del país.

En concret, del total d’explotacions agràries, 108 disposaven de bestiar de renda, mentre que 194 eren explotacions sense bestiar. Aquestes dades reflecteixen una estructura en què, tot i que hi havia més explotacions sense ramaderia, el pes territorial i productiu es concentrava en les que sí que en tenien.

Pel que fa a l’activitat ramadera, es van registrar 340 explotacions segons tipus d’activitat. Entre aquestes, destacaven especialment les dedicades al bestiar equí, amb 60 explotacions, seguides de les d’oví (44) i boví (42). També hi havia 26 explotacions de cabrum i 26 explotacions apícoles.

La superfície agrària útil (SAU) del país va arribar als 19,45 milions de metres quadrats. En aquest context, el cultiu clarament predominant era el peixeder, que ocupava prop del 69 % de tota la superfície agrícola. Aquest predomini reflectia la importància dels cultius destinats a l’alimentació del bestiar.

Altres usos agrícoles tenien una presència molt més reduïda. El dall representava aproximadament el 23,3 % de la superfície, mentre que el tabac ocupava el 5,3 %. Cultures més minoritàries com les patates (0,64 %), els horts (0,71 %) i la vinya (0,40 %) completaven el mosaic agrícola del país. Aquest repartiment confirmava la dependència de l’agricultura andorrana respecte de la producció ramadera, que requeria grans extensions de pastura i de cultius farratgers.

Per parròquies, Sant Julià de Lòria concentrava el pes més important de l’activitat agrària. Amb 61 explotacions, aquesta parròquia acumulava aproximadament el 34 % de la superfície agrària útil del país. A continuació se situaven Canillo, amb el 21 % de la SAU, la Massana amb el 16 %, Ordino amb el 15 % i Encamp amb el 10 %.

En canvi, les parròquies amb una major urbanització tenien una presència molt més reduïda del sector primari. Andorra la Vella concentrava només el 2 % de la superfície agrària útil, mentre que Escaldes-Engordany arribava al 3 %.

Finalment, les dades també mostraven el pes territorial de la ramaderia dins del sector. Tot i ser menys nombroses, les 108 explotacions amb bestiar de renda gestionaven més de 16,5 milions de metres quadrats de SAU, és a dir, la gran majoria del territori agrari productiu del país. Aquest fet confirmava que la ramaderia continuava sent el principal pilar del sector primari andorrà, tant pel que fa a l’ús del sòl com a l’orientació de la producció.