Andorra la Vella.- A data 31 de desembre de 2024, la població estimada d’Andorra és de 87.097 persones segons les dades del Departament d’Estadística. La població infantil, corresponent als nens i nenes de 0 a 14 anys, ascendeix a 9.803 individus, cosa que representa l’11,3% del total de la població. Cal destacar que, durant els darrers deu anys, aquesta franja d’edat ha experimentat un descens mitjà anual de l’1,1%.

La població jove, és a dir, la situada entre els 15 i els 29 anys, és de 15.198 persones, fet que representa el 17,4% de la població total. La tendència de la taxa de creixement juvenil és positiva i actualment viuen a Andorra 3.659 joves més que l’any 2014. La recuperació en el nombre de joves també s’ha notat en termes relatius.

En els darrers deu anys, l’estructura per edats de la joventut ha sofert algunes modificacions, tot i que en l’actualitat els diferents grups d’edat representen un pes força similar. El grup amb un major pes és el de 25 a 29 anys, amb un 39,1% del total. Tanmateix, aquest percentatge continua sent inferior al registrat l’any 2010, quan representava el 41,5% de la població jove.

Entre els anys 2014 i 2024, el nombre de joves de nacionalitat andorrana ha crescut en 1.662 persones, mentre que els joves d’altres nacionalitats han augmentat en 1.997 individus. L’any 2024, els joves andorrans representen el 61,4% del total de la població jove, fet que suposa una disminució de 5,1 punts percentuals respecte a l’any 2014, mentre que els joves estrangers constitueixen el 38,6% restant.

El col·lectiu jove andorrà ha experimentat un decreixement relatiu des de l’any 2020, tot i que creix de manera continuada en termes absoluts des del 2012. L’any 2024 s’assoleix la xifra de 9.337 joves de nacionalitat andorrana. Pel que fa a la població jove estrangera, el percentatge relatiu més elevat es va registrar l’any 2011, amb un 39,2% (4.735 persones), per disminuir fins al 31,6% l’any 2016 (3.752 persones). Durant els cinc anys següents, aquest percentatge es va mantenir estable al voltant del 33,0%, i en els dos darrers anys ha tornat a créixer fins a l’actual 38,6%. En termes absoluts, l’any 2024 es registra el nombre més elevat de joves estrangers fins al moment, amb un total de 5.861 persones.

La taxa de migració interna neta de l’any 2024 se situa en el 37,9%, registrant una disminució del 53,2% respecte a l’any anterior. Cal destacar que la dada de l’any 2020 va ser excepcionalment baixa a causa d’una reducció del 30,7% de la població jove immigrant. Els anys 2021 i 2023 es van recuperar nivells previs a la pandèmia gràcies a l’increment de la població jove immigrant. No obstant això, l’any 2024 aquesta població ha disminuït un 28,1% respecte a l’any anterior. Aquest descens, combinat amb l’estancament de la població jove emigrant, ha provocat que la taxa de migració interna neta pràcticament es redueixi a la meitat en comparació amb l’any 2023.

La taxa específica de nupcialitat, que mesura la proporció de població juvenil que s’ha casat durant l’últim any respecte al total de joves, és un indicador de la formació de nuclis conjugals. Durant els darrers deu anys, aquesta taxa s’ha mantingut relativament estable fins a l’any 2020, quan va assolir el valor més baix registrat, amb una taxa de 9,1. L’any 2024, la taxa específica de nupcialitat se situa en l’11,5.

A més, la taxa de nupcialitat és notablement més elevada en les dones que en els homes, fet que indica que un major nombre de dones de 15 a 29 anys contrauen matrimoni respecte als homes de la mateixa franja d’edat. Aquesta diferència s’explica, entre altres factors, pel fet que les dones joves solen casar-se amb homes d’edat superior.

La taxa específica de fecunditat, que mesura el nombre de naixements vius per cada mil dones de 15 a 29 anys, és un indicador de la fecunditat de la població femenina jove. L’any 2024, aquesta taxa se situa en 15,3, corresponent al segon valor més baix del període analitzat.

L’educació té un paper fonamental en el futur de la població jove, especialment en l’àmbit laboral. Existeix una forta correlació entre el nivell educatiu assolit i les categories professionals o els ingressos que es poden obtenir al mercat de treball. Per contra, l’abandonament escolar prematur pot dificultar la inserció social i laboral. A més, l’assoliment de nivells elevats de formació constitueix un indicador de desenvolupament positiu i de benestar social.

La taxa d’escolarització als 17 anys indica el percentatge de joves que continuen els seus estudis més enllà de l’escolarització obligatòria, mesurant la proporció de persones d’aquesta edat que estan matriculades.

L’evolució d’aquest indicador mostra que la taxa d’escolarització del darrer curs acadèmic ha experimentat un augment del 12,1% respecte al curs anterior, assolint el 89,8%, el valor més elevat de tota la sèrie històrica.

Pel que fa a les diferències per sexe, en el curs 2024/2025 els homes de 17 anys presenten un grau d’escolarització superior al de les dones, amb un 92,8% davant del 86,6%, respectivament. Aquesta situació consolida la tendència observada en els darrers quatre cursos, durant els quals l’escolarització masculina ha superat la femenina en termes absoluts. En aquest darrer curs, la diferència s’ha ampliat fins a 6,2 punts percentuals a favor dels homes.

Pel que fa a la idoneïtat dels alumnes a l’últim curs de l’educació secundària obligatòria i al batxillerat, entesa com la proporció d’alumnes que tenen l’edat corresponent respecte al total de matriculats, les taxes del curs 2024/2025 se situen en el 42,9% a quart d’ESO i en el 42,4% a segon de batxillerat. Aquestes dades indiquen que menys de la meitat de l’alumnat matriculat té l’edat adequada.

En comparació amb el curs anterior, la taxa d’idoneïtat a quart d’ESO ha disminuït 1,5 punts percentuals, mentre que al segon de batxillerat s’ha produït un augment d’1,1 punts percentuals.

La taxa d’activitat juvenil, que mesura la proporció de persones de 15 a 29 anys ocupades o en situació d’atur respecte al total d’aquesta franja d’edat, se situa en el 49,1% l’any 2024. Aquesta xifra representa una disminució de 3,5 punts percentuals respecte a l’any anterior. En els darrers cinc anys, la mitjana d’aquest indicador ha estat del 53,2%.

La taxa d’ocupació juvenil, que mesura la proporció de joves de 15 a 24 anys que es troben ocupats respecte al total d’aquesta població, se situa en el 24,9% l’any 2024. Això significa que aproximadament un de cada quatre joves està ocupat. En comparació amb l’any 2020, aquesta taxa ha experimentat una disminució de 2,6 punts percentuals, fet que representa una variació negativa del 14,4%. La taxa d’ocupació juvenil de 2024 constitueix una de les xifres més baixes dels darrers deu anys.

La taxa de cobertura de l’atur, que mesura la proporció de joves de 16 a 29 anys aturats i beneficiaris d’algun subsidi públic respecte al total de joves aturats d’aquesta edat, se situa en l’1,9% l’any 2024. Aquest valor representa un augment de 0,7 punts percentuals respecte a l’any 2023 i una disminució de 0,9 punts percentuals en comparació amb l’any 2014, quan la taxa era del 2,8%.

L’habitatge i les condicions d’accés de la població jove són objecte de debat polític en els darrers anys. Les condicions laborals de la joventut i l’elevat preu de l’habitatge, tant de compra com de lloguer, dificulten l’accés a un habitatge digne.

En aquest àmbit, el Govern d’Andorra ofereix una prestació econòmica com a ajut al pagament del lloguer destinada als joves residents al Principat. Les dades disponibles no permeten analitzar l’evolució d’aquest ajut amb anterioritat a l’any 2017.

L’any 2024, la proporció d’ajuts a l’habitatge destinats a joves menors de 30 anys representa el 6,8% del total d’ajuts al pagament del lloguer. En termes monetaris, això suposa un import total de 236.204,43 euros. La variació respecte a l’any anterior és lleugerament positiva, amb un increment del 0,3%.

Segons l’Enquesta de pressupostos familiars de l’any 2024, el preu mitjà dels habitatges de lloguer és de 732,60 euros. Aquesta xifra representa un augment del 6,8% respecte a l’any 2023 i un increment acumulat del 30,0% en el període 2020-2024.

Per estudiar les condicions de salut de la població jove, s’utilitzen diversos indicadors relacionats amb la mortalitat, els hàbits i consums, la salut sexual i reproductiva i la salut mental.

L’esperança de vida als 20 anys l’any 2024 és de 64,7 anys, fet que suposa un augment del 0,2% respecte a l’any anterior. Per sexes, l’esperança de vida dels homes és de 62,3 anys i la de les dones de 67,1 anys, amb un increment del 0,3% en ambdós casos.

La taxa de mortalitat específica de la població jove de 15 a 29 anys se situa en 2,6 defuncions per cada 10.000 habitants l’any 2024. En el període 2014-2024, la incidència de la mortalitat és superior en els homes, amb una mitjana de 2,5, mentre que en les dones la mitjana se situa en 1,2.

Finalment, a 31 de desembre de 2024 hi havia 50 joves de 15 a 29 anys internats en centres penitenciaris, fet que suposa un increment de 35 persones respecte a l’any anterior, equivalent a una variació positiva del 233,3%. El 90,0% dels joves interns són homes i el 10,0% són dones.