ANA, Agència de Notícies Andorrana
El diari econòmic d'Andorra i del Pirineu
(Foto: )
Actualitat

Espanya 2025: creixement sòlid però dèficit i deute condicionen l’escenari econòmic

L’economia espanyola ha tancat el 2025 amb dades que mostren una resiliència rellevant dins de la zona euro, però també amb riscos i desequilibris que encara persisteixen.

Segons les últimes xifres macroeconòmiques, el Producte Interior Brut (PIB) espanyol ha crescut al voltant del 2,8%-2,9%, situant-se entre els ritmes de creixement més dinàmics de la Unió Europea gràcies a la fortalesa de la demanda interna, l’ocupació i el consum.

 

El creixement es manté robust al llarg de l’any, amb un increment del PIB del 0,6% al tercer trimestre respecte al període anterior i una aportació positiva sostinguda de la demanda domèstica.

 

Deute públic: per sobre del 100% i amb pressions de finançament

La ràtio de deute públic respecte al PIB continua sent elevada, però ha experimentat una lleugera tendència a la baixa respecte a l’any anterior. Segons dades oficials, al primer trimestre de 2025 el deute va situar-se al voltant del 103,5% del PIB, lleugerament inferior al nivell de l’any anterior, tot i que segueix per sobre de la mitjana de l’eurozona.

 

Diferents organismes preveuen que aquesta ràtio es continuï reduint progressivament cap a nivells per sota del 100% en els pròxims anys, però això depèn fortament del ritme de creixement econòmic i de la disciplina fiscal continuada.

 

La recuperació econòmica es reflecteix també en el mercat laboral: l’atur ha baixat fins als voltants del 10,4%, nivells que no es veien des de fa gairebé dues dècades, malgrat persistir per sobre d’altres països europeus.

 

Alhora, el crèdit al consum ha arribat a nivells elevats, impulsat per la confiança i la demanda interna, tot i que això també obre la porta a vulnerabilitats financeres si no es modera amb prudència.



Editorial

Per

Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.