El deute públic ha assolit màxims històrics, el dèficit s’ha consolidat com un problema crònic i el creixement ha estat insuficient per revertir la tendència, tot plegat en un context de bloqueig parlamentari i de final de cicle polític del president Emmanuel Macron, que ha deixat França en una posició econòmica més vulnerable del que reconeix el discurs oficial.

I és que el país travessa un dels moments econòmics més delicats de les darreres dècades. El deute públic del país tanca l'any amb un màxim històric: 117,4% del PIB, una xifra que no es veia fora de contextos excepcionals com guerres o pandèmies. En termes absoluts, el deute ja arriba als 3,482 bilions d’euros.

L’increment és especialment preocupant perquè no respon a una situació puntual. Només en tres mesos, el deute ha crescut gairebé 66.000 milions d’euros, evidenciant una dinàmica estructural que s’arrossega des de fa mig segle. França no ha aprovat cap pressupost amb superàvit des del 1975. Any rere any, l’Estat gasta més del que ingressa i cobreix el forat amb nou endeutament.

Un problema estructural

Els experts alerten que el problema ja no és només la inversió o la despesa extraordinària, sinó el funcionament quotidià de l’Estat. El deute serveix per pagar despeses corrents: salaris públics, prestacions socials i transferències, sense generar creixement futur que permeti compensar-ho.

Aquesta realitat ha quedat en evidència coincidint amb el fracàs de les negociacions pressupostàries al Parlament. Mentre els diputats intentaven sense èxit pactar els comptes públics, les dades oficials posaven xifres al que molts ja consideren una bomba de rellotgeria financera.

La gran preocupació ara és la reacció dels mercats. Diversos analistes adverteixen que, si França no mostra un full de ruta creïble per reduir el dèficit, no es pot descartar una crisi de confiança. Això podria traduir-se en un encariment del finançament del deute, agreujant encara més el problema.

El context polític tampoc ajuda. El govern, sota la pressió del Parlament i amb una majoria fràgil, té poc marge per aplicar mesures impopulars de retallada o reforma fiscal. Mentrestant, el president Emmanuel Macron afronta el tram final del seu mandat deixant una herència econòmica cada cop més pesada.

La pregunta clau és quant temps es pot sostenir aquesta situació sense conseqüències greus. França continua sent una gran economia europea, però el volum del seu deute limita la capacitat de reacció davant futures crisis i redueix el marge polític per actuar.

El debat està obert: ajust pressupostari, reforma profunda de l’Estat del benestar o continuar guanyant temps amb més endeutament. El que sembla clar és que l’economia francesa ha entrat en una zona de risc i que les decisions que es prenguin els propers mesos seran determinants.