Andorra la Vella.- La Llei d’auditoria de comptes aprovada l’any del 2024 es va desplegant perquè les empreses que tenen l’obligació d’auditar els comptes anuals dels exercicis comptables iniciats a partir de l’1 de gener del 2025, ho facin exclusivament amb els auditors inscrits al Registre d’Auditors de Comptes del Principat d’Andorra (RACA). El registre és públic i es pot consultar a la pàgina web del Govern. Per ara hi ha inscrits 11 societats i 33 professionals.
La norma estipula un mecanisme de supervisió de les auditories de comptes que garanteixin la seva qualitat. A més, estableix els requisits d’accés a la professió i els principals elements que han de guiar el seu desenvolupament. També fixa els criteris de les entitats que estan obligades a realitzar una auditoria de comptes de forma anual: les entitats d’interès públic o que estiguin subjectes a supervisió per part de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA); les fundacions i altres entitats que rebin subvencions, ajudes o que prestin serveis a l’Estat.
Tant les auditories de comptes obligatòries com les voluntàries que puguin realitzar altres empreses han de ser realitzades únicament amb els auditors inscrits al registre.
El Registre es constitueix com una eina fonamental per conèixer, controlar, ordenar i organitzar els professionals de l’auditoria de comptes, per garantir que compleixen els requisits legals establerts.
Per ser inscrites al RACA, les persones físiques o jurídiques han d'haver complert tots els requisits legals, incloent-hi entre altres la constitució de la fiança o aval, la contractació de l’assegurança de responsabilitat civil, així com les taxes d’inscripció. A més, els auditors de comptes han d’integrar-se dins de la branca d’auditors del Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra, que exerceix funcions de representació, formació i suport professional.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.