El ministre portaveu, Jordi Cinca, ha respost aquest dimecres a les crítiques del Partit Socialdemòcrata en relació a la davallada de turistes d'aquest estiu i que la formació atribueix a l'important volum d'obra pública que hi ha hagut. Cinca ha indicat que encara no es pot fer un balanç global perquè la temporada estiuenca encara no ha acabat ja que queda "un pont molt important", el de la diada catalana de l'11 de setembre. De fet, les xifres del mes de juliol encara no s'han fet públiques –només la Unió Hotelera ha xifrat la davallada de l'ocupació en un 11%. Pel que fa a l'agost, el ministre ha avançat que el sector ha constatat que la segona quinzena d'agost ha anat millor que la primera.
El ministre ha dit que no es pot atribuir aquest retrocés a les obres que d'han dut a terme a l'avinguda Meritxell, i ha dit que això és tenir una visió "absolutament limitativa de l'anàlisi". En canvi, ha assegurat que hi ha hagut diferents factors, com el fet que Andorra no és aliena al que passa a l'entorn, en el qual s'ha produït una "redistribució diferent" del turisme, que ha optat per altres destinacions que han tornat a agafar força després d'un temps d'inestabilitat per culpa d'atemptats terroristes. En aquest sentit, Cinca ha assegurat que aquesta tendència també s'ha notat a la costa catalana, balear o francesa, on la davallada ha estat de l'1 o el 2%.
Per aquest motiu, el ministre ha dit que cal continuar en la línia de fer contínuament accions publicitàries als mercats turístics potencials, i ha demanat que les obres de Meritxell no es vegin des del punt de vista del perjudici que hagin pogut ocasionar, sinó pel guany que aportaran al sector comercial, que guanyarà atractiu gràcies a la remodelació.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.