Més de la meitat dels viatgers assegura no haver contractat una assegurança de viatge mai, i dels enquestats que afirmen haver-ho fet, un 23% confessa no llegir-se les clàusules, segons les dades d'una enquesta de Coverfy, l'app que gestiona tots les assegurances des de l'smartphone. Segons les dades de Coverfy, el 46% que contracten les assegurances de viatge, la meitat d'ells no coneixen les cobertures exactes que posseeixen, més enllà de les més conegudes. El principal aspecte que assenyala Coverfy per no contractar aquest tipus d'assegurances, és que tothom pensa que "mai" li passarà res quan realitzi un viatge.
L'enquesta determina que 8 de cada 10 persones afirma no haver sofert cap eventualitat, però quan passa, "surt car". Sobretot, és recomanable contractar una assegurança en els viatges internacionals, ja que trencar-te el genoll als EUA, amb la conseqüent operació i ingrés hospitalari, podria suposar un desemborsament de 35.000 euros, segons Coverfy.
Les assegurances de viatges principalment estan destinades a cobrir casos de cancel·lació, pèrdues i sostracció d'equipatge o problemes de salut. Les agències de viatges solen oferir per contracte les assegurances més bàsiques, però aquest tipus de pòlisses són personalitzables donades les possibilitats i tipus d'incidències que poden ocórrer en cada viatge. Per això, cal tenir en compte quin tipus de viatge es va a fer, perquè el tipus de cobertura es pot adaptar en funció de la destinació.
D'altra banda, hi ha propostes de cobertura grupal, el que permet tenir un preu més econòmic en contractar una pòlissa comuna, o simplement revisar si l'assegurança de llar, salut o, fins i tot, targetes de crèdit poden tenir cobertures desconegudes per a nosaltres que aporten beneficis en els viatges.
Així mateix, les assegurances també donen l'opció de contractar pòlisses anuals per a aquelles persones que viatgin diverses vegades a l'any. Hi països que exigeixen obligatòriament l'assegurança de viatge, com és el cas de Cuba o Rússia.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.